dissabte, 26 d’octubre de 2019

"Entre llops" una exposició sobre la violéncia de gènere



ENTRE LLOPS és una exposició multidisciplinària creada per les Germanes Besolí com a crítica i denúncia social sobre la violència de gènere. Una violència que exerceix l’home vers la dona i que no troba rebuig en la societat, ni càstig en la justícia.
Aquesta exposició guiada neix com una necessitat davant l’augment de la violència masclista en els joves,  (hi ha hagut un augment exponencial, sobre tot d’agressions sexuals en menors) i està totalment enfocada cara als adolescents, centrada en la prevenció dels comportaments masclistes i de desigualtat, de la identificació de les fases i els tipus de violència, així com una reflexió sobre les conseqüències personals, socials, legals i mediàtiques.


Fins ara, totes les mesures que s’han pres contra la violència de gènere en els joves són de prevenció o de suport de les víctimes, i encarades a les noies: «No vagis sola pel carrer, no vesteixis amb roba estreta, vigila amb qui parles...». 

Són els mateixos avisos que contes com «La Caputxeta vermella» transmetien a les noies de fa segles: «No t’apartis del camí, no entris en el bosc, no vagis sola, tingues cura amb el llop...»

Associacions de dones estan posant punts lila d’informació a les festes dels pobles i ciutats. Els ajuntaments intenten així donar suport a la víctima en cas d’agressió.

Hi ha poblacions on la policia ha donat consells per que les noies no es trobin en perill. Els consells sempre són per a elles, cosa que ha fet enfadar a les dones per que suposa una retallada de llibertats. 

Ens hem passat la vida avisant a la Caputxeta que corre perill pel bosc per que hi ha llops ferotges, llevant-li llibertats i limitant-li l’espai d’acció, quan la Caputxeta no és responsable de la situació.
Potser ara ha arribat el moment de tornar-li la llibertat a la Caputxeta i començar a jutjar el comportament agressiu dels llops, els veritables responsables dels seus propis actes.
Són els nois de la societat els que s’han de qüestionar si realment volen ser vistos com uns depredadors o com persones civilitzades. Si volen compartir espais amb les noies i tenir relacions igualitàries, tant de companys com sentimentals, o bé si volen ser temuts.
També han de ser ells qui han de treure del grup a l’agressor, no donant suport al seu comportament. Si el violent se sent discriminat i assenyalat, marginat del grup, es veurà obligat a canviar. Si el punt de mira només està a sobre de la víctima, l’agressor se sent lliure i protegit per la societat. I fora de tota qüestió.
Les Germanes Besolí han creat aquesta exposició per portar-la als instituts i començar a treballar el veritable problema de la violència masclista i les agressions sexuals en els joves: els nois que no accepten un NO i que es creuen amb el dret de seguir amb el seu propòsit encara que sigui de forma violenta.
Els rols de gènere es perpetuen: home dominant i dona submisa. Els referents que tenim alimenten una desigualtat de poders que es trasllada a les relacions. Les relacions afectives, inclús les sexuals, avui en dia comencen molt aviat; això fa que el problema es traslladi a les aules, entre els adolescents.
En la societat actual, tenim múltiples casos de nois menors d’edat que ja són violadors i de noies menors d’edat que ja són víctimes de la violència de gènere i són protegides amb un ordre d’allunyament del seu agressor. La base futura de la nostra societat són els joves i no podem permetre que es reprodueixin uns rols discriminatoris vers la dona contra els que ja fa molt temps que lluitem i pretenem eliminar vers la igualtat i el respecte entre gèneres.