ENTRE LLOPS és una exposició
multidisciplinària creada per les Germanes Besolí com a crítica i denúncia
social sobre la violència de gènere. Una violència que exerceix l’home vers la
dona i que no troba rebuig en la societat, ni càstig en la justícia.
Aquesta exposició guiada neix com una necessitat
davant l’augment de la violència masclista en els joves, (hi ha hagut un augment exponencial, sobre
tot d’agressions sexuals en menors) i està totalment enfocada cara als
adolescents, centrada en la prevenció dels comportaments masclistes i de
desigualtat, de la identificació
de les fases i els tipus de violència, així com una reflexió sobre les
conseqüències personals, socials, legals i mediàtiques.
Fins ara, totes les mesures
que s’han pres contra la violència de gènere en els joves són de prevenció o de
suport de les víctimes, i encarades a les noies: «No vagis
sola pel carrer, no vesteixis amb roba estreta, vigila amb qui parles...».
Són els mateixos avisos que
contes com «La Caputxeta vermella» transmetien a les noies de fa segles: «No
t’apartis del camí, no entris en el bosc, no vagis sola, tingues cura amb el
llop...»
Associacions de dones estan
posant punts lila d’informació a les festes dels pobles i ciutats. Els
ajuntaments intenten així donar suport a la víctima en cas d’agressió.
Hi ha poblacions on la policia ha donat consells per
que les noies no es trobin en perill. Els consells sempre són per a elles, cosa
que ha fet enfadar a les dones per que suposa una retallada de llibertats.
Ens hem passat la vida
avisant a la Caputxeta que corre perill pel bosc per que hi ha llops ferotges,
llevant-li llibertats i limitant-li l’espai d’acció, quan la Caputxeta no és
responsable de la situació.
Potser ara ha arribat el
moment de tornar-li la llibertat a la Caputxeta i començar a jutjar el
comportament agressiu dels llops, els veritables responsables dels seus propis
actes.
Són els nois de la societat
els que s’han de qüestionar si realment volen ser vistos com uns depredadors o
com persones civilitzades. Si volen compartir espais amb les noies i tenir
relacions igualitàries, tant de companys com sentimentals, o bé si volen ser
temuts.
També han de ser ells qui han
de treure del grup a l’agressor, no donant suport al seu comportament. Si el
violent se sent discriminat i assenyalat, marginat del grup, es veurà obligat a
canviar. Si el punt de mira només està a sobre de la víctima, l’agressor se
sent lliure i protegit per la societat. I fora de tota qüestió.
Les Germanes Besolí han creat
aquesta exposició per portar-la als instituts i començar a treballar el veritable problema de la violència
masclista i les agressions sexuals en els joves: els nois que no accepten un NO
i que es creuen amb el dret de seguir amb el seu propòsit encara que sigui de
forma violenta.
Els rols de gènere es
perpetuen: home dominant i dona submisa. Els referents que tenim alimenten una
desigualtat de poders que es trasllada a les relacions. Les relacions
afectives, inclús les sexuals, avui en dia comencen molt aviat; això fa que el
problema es traslladi a les aules, entre els adolescents.
En la societat actual, tenim
múltiples casos de nois menors d’edat que ja són violadors i de noies menors
d’edat que ja són víctimes de la violència de gènere i són protegides amb un
ordre d’allunyament del seu agressor. La base futura de la nostra societat són
els joves i no podem permetre que es reprodueixin uns rols discriminatoris vers
la dona contra els que ja fa molt temps que lluitem i pretenem eliminar vers la
igualtat i el respecte entre gèneres.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada