Exposició Im-Perfectes

Im-Perfectes
Idea original i texts: Olga Besolí
Pintura i muntatge: Ester Besolí

Amb el suport i la col·laboració de la Fundació Pere Mata









Im-Perfectes és una exposició multidisciplinària creada per les Germanes Besolí com a crítica i denúncia social sobre la manipulació i l’excessiva pressió existents en l’actualitat entorn al físic femení i als cànons de bellesa imposats.

LA DENÚNCIA SOCIAL

Im-Perfectes neix com a reacció a la pressió que la societat exerceix sobre l’aparença física de les persones, sobretot de les dones.
La pressió és tan forta i els mitjans de comunicació i la societat l’han assumida amb tanta força que “l’operació biquini” es converteix fins i tot en notícia de capçalera dels telediaris un cop s’apropa l’estiu, al temps que els aparadors de les farmàcies s’omplin de productes dietètics i per perdre pes.
Im-Perfectes analitza per què mai no ens sentim satisfets amb el nostre cos, per què tenim inseguretats i baixa autoestima i per què fem bajanades per canviar el nostre físic, sovint jugant-nos la salut: amb règims, diürètics, cosmètics, laxants, i molts cops també amb vòmits, dejunis, operacions de cirurgia estètica, amputacions i mil intents més d’arribar a un estereotip de bellesa tan imposat com impossible d’assolir.

ANÀLISI DEL PROBLEMA

Des de sempre les persones han tingut constitucions físiques diferents i les hem assimilades com a tal: un cosí era l’alt de la família, l’avia era baixeta, hi havia una tia grandota i forta, etc.
Sempre hem acceptat que en la societat hi hagi diferents tipus de cossos i  constitucions: persones flexibles, musculoses, àgils, primes, grasses, altes, baixes, etc.. igual que sempre hem acceptat que hi hagi persones de totes les edats.
Cada u de nosaltres és tot un món en sí mateix. Cada persona té un pensar  o una ment que regeix els seus actes, un cos físic que els executa i uns sentiments o anima que els determina. Totes tres parts de la persona estan relacionades. Totes tres parts formen quelcom especial: un ésser humà únic i distint dels seus congèneres.
Com a més coherència hi hagi entre aquestes tres parts —cap, cos i anima—més sencera, coherent i complerta és la persona.
Es molt difícil per que sempre hi ha una part a la que li manca alguna cosa. Però això mateix és part de l’encant del recorregut de la vida: ara es posa malalt el físic i has de cuidar-lo; ara tens un problema i les cabòries del cap no et deixen en pau; o ara sents un desequilibri per que algú et provoca unes sensacions especials i sents que perds el nord.
La recerca de l’equilibri físic, mental i espiritual forma part del camí de la vida. I cada pas recorregut és una experiència. Aquesta és la base de la nostra existència..
Però, ¿què passa si enlloc dels desequilibris lògics i naturals amb que ens repta la pròpia vida i el pas del temps —com ara trastorns físics, malalties, desequilibris emocionals, canvis per l’edat, etc...— ens sorgeixes, a més a més, una sèrie de trastorns ficticis i imposats per la mateixa societat?
Perquè la nostra societat actual planteja com un trastorn a resoldre l’envelliment, i com un problema a eradicar la varietat física de cossos dins la societat. Tant l’envelliment com el fet de tenir un cos que s’allunya dels cànons imposats són tractats com una malaltia i vistos com un símbol pejoratiu de la persona.
I encara que no ho vulguem, tots estem sotmesos a aquest judici.
Després d’anys de bombardeig mediàtica continuat al respecte, la nostra ment assimila com a problema el fet de tenir dos quilos de mes segons un estàndard fixat per unes revistes finançades totalment per una industria que viu solament de la venta de productes per mantenir o modificar el físic.
Però és que aquesta industria ja s’ocupa que aquest estendard sigui impossible d’assolir per assegurar-se un consum i una clientela periòdica, fidel i eternament insatisfeta que li donarà grans beneficis.
Sovint ens troben amb persones amb un físic perfecte i saludable per la seva edat i que, alhora, tenen tots els complexos del món, generats per aquest estàndard.
El cànon de bellesa actual requereix una primor malaltissa i anormal. Les models de passarel·la amb corbes fa temps que han estat substituïdes per xiquetes de 14 i 15, amb cossos encara per formar, extremadament primers, i moltes de elles amb trastorns alimentaris greus. Els dissenyadors de moda demanen aquest excés, subjectes com estan a les crítiques, les revistes de moda i les grans marques que pertanyen a la industria cosmètica i tèxtil.
També requereix lluitar contra els signes de l’edat constantment i esborrar tota petjada del pas del temps: les canes han de ser tenyides, les arrugues facials tractades i la vertadera edat ocultada, sobretot de l’opinió pública.
En tots els mitjans de comunicació s’aparta de la circulació a totes aquelles professionals que han sobrepassat una determinada edat. A les televisions podem veure presentadors masculins de totes les edats i amb tots tipus de cossos i només presentadores joves i primes o operades per no aparentar l’edat real.
Inclús en els mateixos mitjans et conviden a portar una vida “saludable” i semblar més jove amb la cirurgia estètica. Des de quan la cirurgia estètica és saludable?




CONSEQÜÈNCIES
Cóm podem ser feliços i sentir-nos satisfets amb el nostre propi cos si cada dia ens diuen que només hi ha un tipus de cos correcte?
.Al Japó està de moda que les noies s’operen els ulls per perdre els trets orientals i a Corea es fan allargar les cames, per que l’estàndard que impera en els països asiàtics és el de la dóna occidental.
Als EEUU les dones es tallen el dit petit del peu per poder portar tot el dia unes sabates de taló alt impossibles de portar i lluir.
Al Brasil les noies s’operen els pits i el cul per complir amb l’ estàndard de noies mes maques de tot el món.
 A casa nostra les noies es passen la vida fent règims i es practiquen liposuccions fins aconseguir tenir un cos sota el nivell de massa corporal recomanat per la OMS., per què l’estàndard de primor exigida és molt difícil d’assolir i només s’aconsegueix desnodrint el cos i patint molta gana, com les models —que, segons les declaracions de la ex directora de “Vogue Australia”, Kirstie Clements , arriben a menjar Kleenex per tal d’enganyar l’estómac i no pujar de pes— o vomitant-ho tot, com fan moltes noies que acaben amb bulímia i altres trastorns alimentaris.
Rinoplàsties, líftings, injeccions de bòtox, de col·lagen, implants de silicona, liposuccions, i tot tipus de cirurgies plàstiques perilloses amb les que mutilem el cos; diürètics, laxants, règims, dietes, vòmits i altres receptes miraculoses amb les que intentem baixar de pes a costa de jugar-nos la salut; canvis de la coloració de la pell, tints, depilacions integrals i altres productes i processos que sovint ens causen danys, com ara infeccions a la pell; i maquillatges, cremes i altres tractaments facials i corporals amb els que intentem ocultar i canviar la nostra aparença natural, rebutjant el que realment som; són tots a l’ordre del dia.
L’estàndard de bellesa creat per la societat actual s’imposa com a norma generant una dependència total i absoluta del cos, i una despreocupació i abandó de les altres parts de l’ésser humà, com ara la ment. Hi ha un desequilibri molt gran entre aquestes parts. Mentre la persona està nomes pendent del seu cos per complir els estàndards socials per ser acceptada, la resta de la persona es va empobrint, per que  no rep cap estímul positiu i la seva ment nomes genera solucions per a un problema irreal, generat artificialment per vendre milions de productes i tractaments estètics.

EL CAUSANT
Hi ha vàries industries relacionades amb l’estètica que treuen grans beneficis amb aquests cànons de bellesa impossibles e irreals i, molt a sovint, basats en imatges de models reals trucades amb photoshop
Entre elles estan la industria farmacològica, la industria tèxtil, la industria sanitària privada, la industria dietètica, però és la industria cosmètica la que mou més diners, imperant sobre les altres.

Està clar que la indústria cosmètica i moltes altres en surten molt beneficiades de què el cànon de bellesa perfecta imposat sigui impossible d’assolir, encara que sigui a costa de la salut física, anímica i mental de les persones.
Apart del fet constatable de què si tenim a la meitat de la població dubtant pel seu cos, amb sentiments de culpa per no poder assolir l’estàndard físic i mentalment absorbida en  cuidar l’aparença del seu cos,  no la tenim lluitant pels seus drets laborals o escalant posicions dins de la jerarquia social.






VALORS EDUCATIUS DE LA MOSTRA
Les Germanes Besolí , Ester i Olga, creem aquesta exposició multidisciplinària per moure consciències i fer un efecte rebot de les dones contra la pressió que hi ha sobre els cànons estètics.
Amb aquesta obra pretenem obrir els ulls i ensenyar que les dones no es senten insegures per que són lletges, grasses, baixes, morenes, o velles. Són insegures per que hi ha persones que es dediquen a convertir-les en una persona insegura fins el punt que estan disposades a invertir una part important del seu temps i dels seus ingressos econòmics a tapar la seva inseguretat amb productes que dissimulen i canvien la seva aparença.
Im-Perfectes vol arribar a tots els instituts de tota Catalunya. L’edat perfecta va des dels 13 fins als 18 anys.
Durant l’adolescència, els joves necessiten més que mai l’aprovació del grup i de la societat, i les inseguretats son latents. És en aquesta època que les persones són més susceptibles al bombardeig mediàtic, que és molt marcat i estricte per als més joves —partint de la base de que les més conegudes marques de roba per als joves no tenen, en les seves tendes, roba que sobrepassi la talla 42 i que marquen la talla 40 com una XL.
Volem plantejar el dubte en la ment dels més joves, fent que es qüestionin tot l’estipulat, i que accepten com si fos una llei, sobre el cos i l’aparença.
Els instituts i centres educatius són un espai idoni, on els joves van receptius, dispostos a sentir i a aprendre. El Institut on estudien és molt més proper per ells que una sala d’exposicions, a la qual potser ni s’acostarien.
Per tant, hem comprovat que és millor que nosaltres anem al seu territori, allí on es senten més còmodes i els professors poden utilitzar el tema de l’exposició per treballar-lo didàcticament a classe, tant a nivell sociocultural, com a nivell plàstic.


Col·laboradors
Fundació Pere Mata

Im-Perfectes compta amb el suport i la col·laboració de la Fundació Pere Mata, que ens aporta a cada xerrada dues professionals del món de la salut mental que informen dels greus problemes de benestar i salut que poden derivar de l'obsessió per tenir el cos estàndard que ens marca la moda.
Aquestes dues professionals, i mitjançant un audiovisual, fan entendre als grups d’estudiants com es genera i desenvolupa un trastorn de la conducta alimentària.
Ho podeu trobar a la web de la Fundació, seguint el següent enllaç:




Col·laboradors
Pla Salut i Escola

Però aquesta exposició també està inclosa en el PlaSec (Pla Salut, Escola i Comunitat), recomanada pel centre de recursos educatius de la Generalitat, que l’ha inclòs dintre del Pla escola i comunitat de les Terres de l’Ebre.
Es pot trobar seguint el següent enllaç:
I també en les següents categories de cerca:

E-CATÀLEG

L'exposició Im-Perfectes ha estat inclosa al E-Catàleg de la Diputació de Tarragona. Això ens permet facilitar la contractació a traves dels departament d'ensenyament i cultura dels ajuntaments.
https://www.diputaciodetarragona.cat/ecatalegcultura/
https://www.diputaciodetarragona.cat/ecatalegcultura/grups/selectSearchGrup.do?id=45168


LLista de ciutats programades

Del 6 al 26 de març 2015
Biblioteca Mercè Lleixà de Roquetes. El 25 de març hi va haver la visita dels quatre grups de 3er ESO de l’Institut de Roquetes (es van fer dues visites guiades amb les seves xerrades (grups A –B i grups C-D)
Del 20 al 24 d’abril del 2015
Institut Joaquin Bau de Tortosa.  El 20 d’abril es van realitzar 6 sessions (cadascuna d’una hora) de visita guiada amb xerrada per als següents grups: 3er C , 3er E, 3er A, 3er B, 3er F i, per últim, 1er Batxillerat artístic, fins acabar a les 14:30.
Del 26 al 29 de maig de 2015
Institut de Deltebre. El 29 de maig es va fer la visita guiada amb xerrada, a 8 classes de 2on d’ESO en 6 sessions, (de 8 a 9, 9-10, 10-11, 11,30-12,30, 12.30-13,20 i de 13,30 a 14,30)
2 de març de 2016
Institut Escola Daniel Mangrané de Jesús. Grup de 3er ESO (de 10 a 11) i grup de 4rt ESO (de 11:30 a 12:30).
8 de març de 2016
Institut Julio Antonio de Mora d’Ebre. Exposició programada. Grups 3er ESO A, B, C i D. Horari de 10,30 a 15.

18 de gener de 2017 

Institut Cristofol Despuig de Tortosa. Exposició programada. De 11,45 a 12,40 visita de 3er ESO A, de 12,40 a 13,35 visita 3er ESO B/D, i de 13,35 a 14,30 visita de 3er ESO C.

25 de gener 2017

Escola Teresianes de Tortosa.  de 9,15 a 10,10 visita de 3er ESO A, de 10,10 a 11,05 visita de 2on ESO, de 11,30 a 12,30 visita de 4ar ESO, de 12,30 a 13,30 visita 1er ESO.

20 de febrer de 2017

Institut Les Planes de Santa Bàrbara de 9 a 10 visita de 2on ESO A, de 10 a 11 visita de 3er ESO B, de 11,30 a 12,30 visita de 3er ESO A i de 12,30 a 13,30 visita de 2on ESO B.

1 de març 2017

Institut 3 d'abril de Mora la Nova de 9 a 9,55 visita de 2on ESO, de 9,55 a 10,50 visita de 3er ESO i de 10,50 a 11,45 visita de 4ar ESO.

24 d'Abril de 2017

Institut del Morell de 10 a 11, de 11,30 a 12,30 i de 12,30 a 13,30. Tres grup de 3er de ESO:

28 o 29 de novembre de 2017

Institut Terra Alta de Gandesa


Del 16 al 20 d'abril 2018


Institut La Sénia


Del 24 al 27 d'abril 2018


IES Manuel Sales i Ferré d'Ulldecona
.

L’Exposició





Amb Im-Perfectes, les Germanes Besolí mostrem una realitat que no es pot veure a simple vista perquè s’amaga darrera de la bellesa i del glamour : com vomiten les noies per ser primes; com es drena un pit recentment operat; l’obsessió i la pressió pels règims, etc...
La mostra consta de 30 peces entre quadres, escultures i instal·lacions. També hi ha un audiovisual, un test d’entrada, documentació i un mirall on cadascú pot mirar-se de cap a peus per finalitzar la visita.
A més, els visitants es troben, durant el recorregut de la mostra, amb una bàscula, retalls reals d’articles de revistes sobradament conegudes enganxats als quadres i molts altres detalls que els fan reflexionar sobre el tema.
L’exposició està dividida en seccions per temàtica: els trastorns alimentaris i associats, el món de la moda, els tractaments quirúrgics... i cadascuna va acompanyada per plafons explicatius, amb dades, estadístiques i definicions.
Però, a més, hi ha  una taula amb documentació que el visitant pot consultar, amb articles de premsa i llibres relacionats amb el tema.

ESPAI NECESSARI
Im-Perfectes consta de 30 peces, entre quadres, instal·lacions i escultures. A més, moltes de les obres pictòriques sobrepassen el límit de les dues dimensions amb elements externs a la pròpia pintura que els acompanyen.
El format dels quadres varia, des de 30x40 fins a 150x180 centímetres, però es pot adaptar perfectament a qualsevol espai fent una selecció apropiada de les peces emblemàtiques de cada apartat o secció de l’exposició.
Les Germanes Besolí tenim sobrada experiència portant i adaptant diferents mostres i exposicions a instituts.
Un exemple és l’exposició «Víctimes del Maltractament» (2003-2009), de denúncia contra la violència de gènere o «Histories d’un viatge» (2005-2009), una exposició també multidisciplinària —amb quadres, fotografies i un vídeo documental— dedicada a fer entendre el fet migratori mitjançant diferents histories personals.
Aquestes exposicions, totes dues patrocinades per la obra social de la CAM, van estar perfectament adaptades a la sala o espai que va disposar cada institut o ajuntament.









La Visita Guiada
Les Germanes Besolí hem elaborat, per a cada grup d’estudiants que ve a veure l’exposició, un recorregut a mode de visita guiada, en la qual els expliquem les dades principals i la informació genèrica de cada una de les seccions de l’exposició.
El temps estipulat per visita guiada és d’una hora de duració, que consta del recorregut per la exposició, la projecció de l’audiovisual i la xerrada que normalment, i sempre que és possible, fan les dues especialistes en malalties mentals juvenils i trastorns de conducta alimentària i associats del centre Pere Mata que ens acompanyen en la visita guiada.

EL QÜESTIONARI
L’exposició s’inicia amb l’emplenament d’un qüestionari. Per agilitzar temps i aprofitar més l’hora de visita, solem enviar el qüestionari per email als instituts. Així, quan el grup d’estudiants visita l’exposició, ja el porten ple i només l’han de dispensar a una bústia que tenim preparada.  
El qüestionari és privat, totalment anònim. Les úniques dades personals que demanem són l’edat i el sexe, per a poder realitzar les estadístiques. En el qüestionari hi ha una sèrie de preguntes encarades a veure el grau d’acceptació que els joves tenen sobre el seu propi cos i la seva cara.
Però, si per circumstàncies no han pogut omplir-ho abans, ho fan al moment, ja que és fàcil i ràpid de contestar, tal com es veu a la imatge següent:







EL RECORREGUT
Un cop finalitzat el qüestionari, es posen les paperetes dintre d’una bústia especial que hi ha a l’exposició. Llavors comença el recorregut.
Primer, les autores expliquem qui som i el perquè de l'exposició:
Im-Perfectes és una crítica a la tirania del cànon de bellesa imposat, que és un estàndard únic, occidental, d’una primor excessiva i sempre jove. Un cànon de bellesa gens sa, representat per unes models que no compleix els índexs de massa corporal mínima que marca la OMS, i la persecució del qual pot derivar en diferents trastorns.
Amb l’ajuda de plafons explicatius i amb el suport visual dels quadres els endinsem a la secció dels trastorns de conducta alimentaria i associats, començant per el més perillós de tots, el TDC (trastorn dismòrfic corporal) que distorsiona la imatge que un veu de si mateix i sol estar associat a la resta de trastorns.
L'anorèxia i la bulímia (els que més afecten a la població jove)  venen a continuació. També hi ha una menció especial el cutting, o autolesió, que és un auto càstig que molts joves s’autoimposen quan  no aconsegueixen assolir la meta desitjada o es senten insatisfets, per tal d’alliberar-se mitjançant el dolor. I també hi ha una menció a la vigorèxia, l’únic trastorn de la conducta alimentària que afecta més als nois que a les noies.
Llavors entrem a la secció del cànon establert. Reflexionem sobre les persones que representen aquesta imatge irreal i malaltissa: les models. Quadres sobre els règims, plafons explicatius i llibres amb articles reals de successos en el món de la moda obren els ulls dels joves a una veritat incòmoda: el glamour que se’ns ven en el món de la moda és una farsa.
Les models són les primeres víctimes del cànon de bellesa imposat, amb testimonis reals i variats: una ex top model que reconeix que, durant anys, es va alimentar només amb cafè i tabac, amb les conseqüències físiques que això comporta (caiguda de dents, dels cabells, lesions a la pell); una agencia de models nòrdica que buscava seves models més joves en un hospital on es tractava l'anorèxia; o que a Paris el govern ha intentat posa el límit d’índex de massa corporal que la OMS qualifica com a sa a les models que desfilen i no ho ha pogut portar a la pràctica per pressions de les grans empreses, cosmètica i moda.
I d’aquí s’extreu una conclusió que inicia la següent secció: la bellesa és un gran negoci. Com a mes infeliç és la persona, més consumeix, i aquesta és la raó per la qual el cànon de bellesa és inabastable. Els facilitem la comprensió dels mecanismes d’aquesta manipulació empresarial i social que juga amb l’autoestima de la gent, per a condicionar-la a invertir tots els diners que faci falta en comprar tot allò que li asseguren que la farà sentir-se millor.
Un plafó mostra amb estadístiques els guanys milionaris de les grans empreses d’estètica, les mateixes que paguen i mantenen les revistes que ens parlen de règims i ens diuen com hem de ser.
A més, venint la informació, molts cops, de fonts suposadament serioses, com són els noticiaris, i també de la premsa més formal, totes les indicacions estètiques semblen més un consell mèdic que un anunci de productes, que és del que en veritat es tracta. 
Però on hi ha més benefici és, precisament, en els procediments estètics, sobretot els quirúrgics. Entrem llavors en la secció de les operacions i altres procediments estètics, que avui en dia ens venen com si fossin quelcom senzill i gens traumàtic.
Mostrem el llistat d’operacions que es practiquen avui en dia i les estadístiques dels països més operats. Espanya és el cinquè del món. També mostrem les seqüeles de les operacions i el procés de postoperatori mitjançant els quadres i els llibres de consulta: les sutures, els drenatges... una operació és sempre un procediment dolorós i traumàtic per al cos.
Existeixen intervencions molt radicals que es practiquen avui en dia, com ara les amputacions (de les costelles, del dit petit del peu), l’atrofia de músculs a base de toxines per dissimular les arrugues, la presa de medicaments de forma indiscriminada... i tot això comporta un risc important per a la salut.
Per finalitzar el recorregut, hi ha la secció més dura i incomprensible: a Àsia, on les grans empreses cosmètiques i de la moda han instal·lat el cànon de bellesa occidental, s’estan realitzant operacions extremes a noies que, per veure’s guapes, renuncien als seus trets orientals. S’operen els ulls, els pòmuls, el nas... Però, a més, es fan estirar les cames (en un procés extremadament dolorós i llarg que dura un any) per semblar-se més a la dona occidental, renunciant als seus orígens (i a la pròpia raça) per una bellesa que fa que les clíniques d'estètica s’enriqueixen.
L’AUDIOVISUAL
Un cop completat el recorregut per la sala, invitem als nois i noies a seure i veure un audiovisual. És tracta d’un curtmetratge d’animació en stop-motion realitzat per Ester Besolí. Representa la vida quotidiana d’una model: desfilada, flashos, visita al lavabo, vòmits, un esprai per a alè i a seguir amb la desfilada, en un cercle viciós.
El curt és molt impactant, amb una música potent i actual, i descriu molt bé la realitat diària d’una model qualsevol.


  
LA XERRADA
Després de l’audiovisual, ha arribat el moment de fer una petita reflexió sobre el que hem vist i el perill que té obsessionar-se per assolir una meta que ens ve imposada des de fora, no per salut, ni tan sols per estètica, sinó per convertir-nos en consumidors de productes i intervencions que donen grans beneficis a grans corporacions.
És el moment de presentar a les companyes de la Fundació Pere Mata.






Elles acompanyen amb un audiovisual en Power Point les seves explicacions sobre què és una malaltia mental, i què li passa al cervell quan entra en un trastorn com l'anorèxia i la bulímia. No sempre, en totes les exposicions, poden acompanyar-nos les professionals de la salut mental de la Fundació Pere Mata. Prioritzen, com es normal, l’atenció als pacients de l’hospital.
Si elles no poden acudir, l’Olga Besolí ens passa un audiovisual fotogràfic en Power Point on es poden veure els canvis del cànon de bellesa femení a través de la historia (des de un cos gras fins a un cos escanyolit, depenent de si és una època de fam o de bonança). Amb l’audiovisual es poden analitzar perfectament els factors econòmics i polítics que fan sorgir els diversos canons estètics femenins.
Finalitzada la xerrada i els audiovisuals, aprofitem els últims 10 minuts de la visita per preguntes o comentaris,  tant per a nosaltres com per a les professionals de salut mental.
Hem de comentar al respecte que a cada institut trobem una persona que té una amiga o amic amb anorèxia o bulímia, i un cas de noia que ho està sofrint i que ens ho confessa normalment al final i de forma personal, quan la gent marxa. Això ens fa pensar que el problema està latent però afecta a moltes més joves de les que ens pensem. Nosaltres, per suposat, sempre aconsellem acudir als professionals de salut i confiar en pares o professors.

EL MIRALL
Només queda agrair l'assistència dels nois i noies. Però abans els invitem a sortir mirant un últim quadre que romania ocult als seus ulls.
Es tracta d’un mirall de cos sencer, fet especialment per a l’exposició. El marc d’aquest mirall roman envoltat de missatges positius i de reforç a l’autoestima, amb frases com: ets perfecte,  bellesa, m’agrada, etc...
Les Germanes Besolí invitem a tothom a mirar-s’hi abans de sortir de la sala. Però no només a mirar-se, també a agradar-se i estimar-se tal com són, per que cadascú de nosaltres, dins la pròpia individualitat i diferència, és perfecte en si mateix..
Hem de comentar al respecte que la majoria de noies no només refusen mirar-se, sinó que també eviten apropar-s’hi.

ACOMIADAMENT
Després només queda ja l’acomiadament. Parlem amb el professorat, ens acomiadem i recollim l’exposició.
I tot i que el treball d’Im-Perfectes a l’Institut o centre no acaba aquí —per que encara hi falta extraure les estadístiques del qüestionari— si que ho fa la visita guiada a l’exposició
Tota la visita es fa en un hora, el temps exacte que dura una classe.
   
Les estadístiques
Durant la visita guiada a l’exposició, alguns alumnes poden arribar a pensar que ells i els seus companys no es veuen afectats en cap mesura per la pressió que l’actual cànon de bellesa exerceix sobre tota la societat. O potser pensin que tot el que els mostrem ocorre es massa llunyà i que no té res a veure amb la seva realitat.
Per aquesta raó, és molt important la creació d’estadístiques a partir de les butlletes anònimes que ells mateixos han emplenat a l’inici de la visita guiada. Amb elles analitzem el grau de satisfacció amb ells mateixos, sobre el seu cos i la seva cara.
I les estadístiques resultants són sempre molt esclaridores: un percentatge molt elevat de noies, vora el 80%, no estan a gust amb el seu cos o amb la seva cara. Quan parlem del sexe masculí, aquest percentatge baixa considerablement.
A partir de les dades de les butlletes es realitzen diferents estadístiques —per sexes, per edats...— i de diversos formats —per sectors, de barres...

Amb el conjunt de totes les estadístiques resultants de cada institut elaborem un document de Power Point que, una setmana després, enviem al professorat del centre, per a què el puguin projectar a les classes i treure conclusions amb els joves que han participat a la visita guiada.
L’impacte del resultat sobre els alumnes és immediat. Per que ja no es tracta de dades externes a ells, com les esmentades a la visita guiada, sinó dades que parlen d’ells mateixos i dels seus companys de classe.
Objectius de l’exposició

Les Germanes Besolí volem moure aquesta exposició per tota Catalunya i part del País Valencià, per les sales i centres cívics usuals, però amb la prioritat d’arribar als joves, desplaçant-la als seus Instituts i centres d’estudi.
Les Germanes Besolí creiem que l’edat compresa entre els 13 y els 18 anys és quan conflueixen tots els condicionants per caure en aquet parany que fa que un percentatge massa gran de la població, sobretot femenina, estigui insatisfet i tingui problemes d’acceptació del  seu cos, creient que han d’arribar a una perfecció que en realitat no existeix.
Conclusió
«Mai ningú no hauria de dubtar de les seves qualitats com a persona, basant-les únicament amb les proporcions del seu cos.
He vist noies dubtant per aconseguir una feina, no pel seu currículum, si no pel seu cul o els seus pits. He vist com a les televisions es veta l’entrada a dones d’una certa edat, igual com es trava el treball a actrius entrades en anys, fins arribar al punt esperpèntic de veure una pel·lícula i no saber qui representa la mare i qui la filla, per què físicament són iguals. 
El joc del consumisme basat en inseguretats em sembla cruel, inhumà i malèfic. Crec que frases com “Ets bruta si no et depiles”, “On vas amb aquestes arrugues?” reflecteixen el menyspreu i la intolerància que regnen en aquests moments davant l’aspecte físic de les persones.
Ningú te dret a jutjar a una persona pel físic com si nomes hi hagués una única opció correcta  i estandarditzada d’existir.»
ESTER BESOLÍ
Les Autores

ESTER BESOLI (1969)
 Pintora i il·lustradora


     esterbesoli@gmail.com



OLGA BESOLI (1972)
 Escriptora, guionista i actriu


     olgabesoli@gmail.com

Contacte



ESTER BESOLÍ

C/ Socors, 27
43.590 JESÚS-TORTOSA
(Tarragona)

977 58 12 42
635 77 83 25


OLGA BESOLI

C/ Sant Ildefons, 3
43.500 TORTOSA
(Tarragona)

977 44 19 38
665 155 188




 











Dossier de Premsa

TELEVISIÓ TV3. TELENOTÍCIES COMARQUES. Reportatge de Víctor Sorribes. (Març 2016)

RADIO TORTOSA. PROGRAMA «LA PUNTA DEL DIAMANT» (Març 2016)

TELEVISIÓ CANAL 21. PROGRAMA «DISTRICTE 21» (Març 2015)

RADIO ENFEMENÍ. PROGRAMA «EMPRÈN EN FEMENÍ» (Març 2015)

RADIO CADENA SER TERRES DE L’EBRE (Març 2015)

PREMSA DIGITAL SURTDECASA.CAT (Març 2015)

RADIO ANTENA CARO. PROGRAMA «LA TERTÚLIA» (Febrer 2015)

DIARI DE TARRAGONA. SUPLEMENT NATROS FEM. (Gener 2017)
http://www.diaridetarragona.com/naltros/79960/aprender-a-ser-imperfectas-desde-el-insti