Exposició Entre llops, un conte sobre la violencia de gènere



    Entre llops
            “Un conte sobre la violència de gènere”


 Textos i recorregut didàctic: Olga Besolí
Pintura i muntatges: Ester Besolí
El passat 8 de març de 2019, Dia de la Dona, les Germanes Besolí, guanyadores del Premi Projecte Jove 2018 del Consell Comarcal del Baix Ebre amb l’exposició «Im-Perfectes», inauguraven la seva nova exposició titulada:

«ENTRE LLOPS, un conte sobre la violència de gènere»

ENTRE LLOPS és una exposició multidisciplinària creada per les Germanes Besolí com a crítica i denúncia social sobre la violència de gènere. Una violència que exerceix l’home vers la dona i que no troba rebuig en la societat, ni càstig en la justícia.
Neix com una necessitat davant l’augment de la violència masclista en els joves, tot i que les Germanes Besolí ja havien treballat sobre la violència de gènere amb anterioritat.
Introducció
Al 2001, l’Olga Besolí, va escriure l’obra de teatre «Fins que la mort ens separi» guanyadora del «I Premi de Teatre Amateur de Tortosa al 2002». Per un altra banda,  l’Ester Besolí pintava l’exposició «Víctimes del maltractament», exposició que va anar itinerant per tota Catalunya (des del 2003 fins al 2010), patrocinada per la CAM, i que després va seguir visitant ciutats fins al 2013. Per què el tema de la violència masclista no és nou i fa anys que s’intenta combatre.



Però desprès de tots aquests anys hi ha hagut un rebrot molt gran de la violència de gènere i, contra tota expectativa, una baixada d’edat important, tant dels agressors com de les víctimes. Per això era necessària aquesta exposició amb un focus molt més didàctic i mes contemporani, adreçat als joves.
LA DENÚNCIA SOCIAL
En els últims anys, tant l’edat dels agressors de violència masclista com de les seves víctimes està baixant: un exemple són els grups de menors que violen en manada.
Fins ara, totes les mesures que s’han pres han estat de prevenció o de suport de les víctimes, i encarades a les noies: «No vagis sola pel carrer, no vesteixis amb roba estreta, vigila amb qui parles». 
Ens hem passat la vida avisant a la Caputxeta que no s’endinsi al bosc per que hi ha llops ferotges, llevant-li llibertats. Potser ara ha arribat el moment de tornar-li la llibertat a la Caputxeta i començar a jutjar el comportament agressiu dels llops. Són els nois de la societat els que s’han de qüestionar si realment volen ser vistos com uns depredadors, o com persones civilitzades.





ANÀLISI DEL PROBLEMA
Les Germanes Besolí han creat aquesta exposició per portar-la als instituts i començar a treballar el veritable problema de la violència masclista i les agressions sexuals en els joves: els nois que no accepten un NO i que es creuen amb el dret de seguir amb el seu propòsit encara que sigui de forma violenta.
Els rols de gènere es perpetuen: home dominant i dona submisa. Els referents que tenim alimenten una desigualtat de poders que es trasllada a les relacions. Les relacions afectives, inclús les sexuals, avui en dia comencen molt aviat; això fa que el problema es traslladi a les aules, entre els adolescents.
En la societat actual, tenim múltiples casos de nois menors d’edat que ja són violadors i de noies menors d’edat que ja són víctimes de la violència de gènere i són protegides amb un ordre d’allunyament del seu agressor. La base futura de la nostra societat són els joves i no podem permetre que es reprodueixin uns rols discriminatoris vers la dona contra els que ja fa molt temps que lluitem i pretenem eliminar vers la igualtat i el respecte entre gèneres.
Els joves actuals no reben una educació afectivo-sexual a les aules, ni tampoc per part de les famílies,  i en canvi, consumeixen pornografia mitjançant els dispositius tecnològics com els mòbils, les tabletes, etc... Aquesta pornografia està al seu abast en tot moment i de forma gratuïta, i amb ella adquireixen una concepció equivocada del que és el sexe i les relacions sexuals, ja que en els vídeos pornogràfics (normalment adreçats als homes) mostren un domini i una agressivitat masculina vers la dona, que es tractada com un objecte o una possessió de la que poden fer us. L’home controla, domina inclús de forma violenta la relació sexual. La dona obeeix i es sotmet, de forma submisa.
Com a conseqüència, moltes de les violacions en grup que s’han produït en aquests últims anys han estat pornificades. Els agressors han gravat la violació amb els seus mòbils, per tant de pujar-les i difondre-les a la xarxa, als seus grups de whatsapp... com si d’una pel·lícula es tractés.
A més, la societat, tant la publicitat, com la televisió o el cinema, porten molts d’anys cosificant a la dona, convertint-la en un objecte sexualitzat i decoratiu.
CONSEQÜÈNCIES
Els nois viuen i es comporten amb un empoderament excessiu: se saben intocables, ja que es veuen en la tessitura de que res del que fan té conseqüències greus. I no dubten en fer us del seu poder vers els altres, i en especial sobre les noies.
En canvi, les noies cada cop es mostren més insegures i temoroses: agafen por als carrers foscos, als grups de nois... La igualtat desapareix i es creen relacions desiguals en les que el noi domina a la noia, i li exerceix un poder de control sobre els amics, la roba, el mòbil, els horaris.
EL CAUSANT
Ens eduquen diferent, als nois i a les noies, molt diferent. Tot en aquesta societat (la educació, els mitjans de comunicació, els productes que es comercialitzen, les modes, inclús el llenguatge i la visió que es dona de la pròpia història) està dissenyat per a perpetuar uns rols antics i sexistes de lo que significa ser home o ser dona. Ens venen la imatge de que l’home es poderós, enèrgic, resolt i domina les situacions; en canvi, la dona es flemàtica, sensible, sentimental i necessita protecció. La realitat no és aquesta, però és la imatge que potencia la societat, tant de l’home com de la dona.
L’home no es fort i la dona no és sensible, al menys des de la naixença. Aquest tipus de comportaments s’ensenyen, formen part de l’educació directa i indirecta que rebem diàriament. Si cada cop que una noia salta un marge li dius: «compte que cauràs», es normal que acabi agafant for i ho deixi d’intentar.. Si cada cop que un xiquet agafa una nina li dius: «deixa això, que això són tonteries de xiquetes», se sentirà malament jugant a cuidar i assumirà que correspon només al gènere femení.
Tot s’ensenya, inclús qui té el domini. Molts col·legis estan tenint que posar horaris al pati per que els nois solen copsar tot l’espai en un partit de futbol, i les noies s’han d’arraconar per que els seus jocs no reben tant de respecte com el futbol (per que son de noies i, per tant, considerats secundaris).
També hi falten els referents històrics femenins a classe, en totes les assignatures (no només en els llibre de història, si no també en els de llengua, matemàtiques, socials, física, ciències naturals...) que els hi ha, i molts, però que els historiadors i especialistes en crear els llibres escolars, han ignorat per mostrar-nos solsament els referents masculins. Tots els grans escriptors, inventors, matemàtics... que hi surten són homes. No es real ni cert, però els llibres ho escriuen així.
Ningú sap qui era Mileva Maric, la matemàtica sèrbia creadora de la tesi que esdevindria la teoria de la Relativitat que desenvoluparia amb la seva parella, Albert Einstein, i que li donaria el Premi Nobel de la Física a ell. Tampoc a literatura no s’estudia el cas de Christine de Pizan, l’escriptora professional italiana de l’època medieval, considerada la primera feminista de la historia. Aquests són només dos exemples, per que són molts els referents femenins existents que no apareixen en els llibres de text escolars.
El missatge que ens donen, llavors, és molt clar: els homes poden triomfar, manar, arribar lluny, descobrir. Nosaltres, les dones, no. No hi ha referents femenins als llibres de l’ESO. No hi ha referents femenins en els llocs de poder a la nostra societat.

VALORS EDUCATIUS DE LA MOSTRA
Les Germanes Besolí, Ester i Olga, ham creat aquesta exposició multidisciplinària per moure consciències i mostrar als nois i les noies que tots som persones amb els mateixos drets i que hem de crear relacions d’igualtat en les que ens hem de mirar als ulls. Si un mira des de dalt cap a baix, ja no és una relació, si no una dominació.
Amb aquesta mostra pretenem obrir els ulls i ensenyar que el dret de domini que creuen tenir innat els nois, en realitat es adquirit per una educació patriarcal i masclista; i que la submissió i obediència que mostren moltes noies també es inculcada mitjançant l’educació adquirida.
Amb l’exposició els mostrarem i trencarem el mite de l’amor romàntic, aquell que fa creure a les noies que estimar es sacrificar-se per l’ésser estimat i donar-ho tot per l’home; i els estereotips de rols de gènere, que empoderen al gènere masculí i desautoritzen al gènere femení.
Amb el trencament d’aquestes barreres tothom hi surt guanyant: la convivència, si ens veiem com a iguals, és molt més agradable, fluida i respectuosa. És la forma d’humanitzar les relacions i de fer que empatitzem amb l’altre. I una forma es mostrar als nois com se senten les seves companyes de classe, les seves amigues: les pors que tenen vers el sexe masculí, la indefensió que senten davant un grup de nois.
ENTRE LLOPS vol arribar a tots els instituts de tota Catalunya. L’edat perfecta va des dels 12 fins als 16 anys. Recomanen l’exposició a partir de 2on d’ESO.
Volem plantejar el dubte en la ment dels més joves, fent que es qüestionin tot l’estipulat fins ara, allò que creien  normal en el seu comportament, i que accepten com si fos una llei, per desmuntar els mites i estereotips inculcats.
Els instituts i centres educatius són un espai idoni, on els joves van receptius, dispostos a sentir i a aprendre. El Institut on estudien és molt més proper per ells que una sala d’exposicions, a la qual potser ni s’acostarien.
Per tant, hem comprovat que és millor que nosaltres anem al seu territori, allí on se senten més còmodes i els professors poden utilitzar el tema de l’exposició per treballar-lo didàcticament a classe, tant a nivell sociocultural, com a nivell plàstic.



LListat de ciutats programades

Del 8 al 30 de març 2019
Sala d’exposicions Immart, ajuntament de Jesús. El 8 de març, Dia de la Dona, hi va haver la inauguració de l’exposició. El dia 18 de març hi va tenir lloc visita guiada. Hi van haver tres sessions o passis amb alumnes de l’Institut Daniel Mangrané:
·        de les 10:00 fins a les 11:00, amb els de 2on ESO A
·        de les 11:00 fins a les 12:00, amb els de 2on ESO B
·        de les 12:00 fins a les 13:00, amb els de 4rt ESO A i B


L’Exposició

ENTRE LLOPS és una exposició multidisciplinària, formada per olis sobre tela i diferents muntatges, acompanyats de plafons explicatius que mostren el recorregut, per a invitar a la reflexió al voltant de les agressions masclistes, de les causes que les provoquen i del tracte que es fa, tant a nivell judicial com social i mediàtic.
Partint dels rols i els estereotips que creen una desigualtat entre els gèneres, passant pel cicle de la violència i els diferents tipus de violència masclista existents, fins a arribar a l’anàlisi de una societat que acull i tapa aquest tipus de comportament, i d’una justícia altament masclista que afavoreix al agressor, les Germanes Besolí volem denunciar aquesta realitat i no deixar que mirem cap a un altre costat, evitant-la.

ESPAI NECESSARI
ENTRE LLOPS consta de 19 peces, entre quadres, instal·lacions i escultures. A més, moltes de les obres pictòriques sobrepassen el límit de les dues dimensions amb elements externs a la pròpia pintura que els acompanyen.
El format dels quadres varia, des de 30x40 fins a 150x180 centímetres, però es pot adaptar perfectament a qualsevol espai fent una selecció apropiada de les peces emblemàtiques de cada apartat o secció de l’exposició.
Les Germanes Besolí tenim sobrada experiència portant i adaptant diferents mostres i exposicions a instituts.
Un exemple és l’exposició «Víctimes del Maltractament» (2003-2013), de denúncia contra la violència de gènere; o «Histories d’un viatge» (2006-2010), una exposició també multidisciplinària —amb quadres, fotografies i un vídeo documental— dedicada a fer entendre el fet migratori mitjançant diferents histories personals.
Aquestes exposicions, totes dues patrocinades per la obra social de la CAM, van estar perfectament adaptades a la sala o espai que va disposar cada institut o ajuntament.
Actualment estem visitant els institut amb l’exposició «Im-Perfectes» (2014-actualitat).






La Visita Guiada
Les Germanes Besolí hem elaborat, per a cada grup d’estudiants que ve a veure l’exposició, un recorregut a mode de visita guiada, en la qual els expliquem les dades principals i la informació genèrica de cada una de les seccions de l’exposició.
El temps estipulat per visita guiada és d’una hora de duració, que consta del recorregut per la exposició i la projecció d’un audiovisual.

EL RECORREGUT
Primer, en quan arriba el grup d’alumnes, acompanyat d’un professor o tutor, les Germanes Besolí, les autores, els hi expliquem qui som i el perquè de l'exposició:
ENTRE LLOPS és una denuncia contra la violència de gènere. Entenem com a violència de gènere la que exerceix l’home vers la dona, a la que també li podríem dir «violència masclista».
La violència de la dona cap a l’home és un percentatge tan petit, que encara que molts politics o alguns mitjos de premsa vulguin fer-ne ressò, no és transcendent.
Amb l’ajuda de plafons explicatius i amb el suport visual dels quadres, endinsem els joves dins la secció dedicada als gèneres i els estereotips. És important la diferenciació del sexe biològic amb el gènere. El sexe biològic ens ve donat, és el nostre físic; el gènere s’educa.
Per a què ho entenguin d’una forma clara, els hi expliquem amb exemples: als nois no els agrada el futbol per que són homes si no per que un dels seus primers regals potser va ser una pilota. Regalant a les noies nines i cuinetes, les encarrilem a ser cuidadores. Tot s’educa. 

Els expliquem també,  que la societat prioritza les coses dels homes i arracona a les dones: un exemple que els nois i noies veuen ràpid és el del pati de l’escola. L’espai més gran és sempre per als nois que juguen a futbol. Avui en dia les escoles estan començant a democratitzar els patis, a fer-los mes igualitaris, però encara hi ha molt per fer en aquest aspecte.
I ¿què passa quan dos joves que tenen assumits aquests rols de gènere inculcats de que ell es més fort i ella mes sentimental estableixen relació? Doncs que es desenvolupa una relació desigual, que en la seva vessant sentimental cau en la  mentida del concepte de l’amor romàntic. Aquest amor romàntic és la idealització d’una relació basada en el domini del noi vers la noia, en el quan la noia que estima ho sacrifica tot per ell. El cinema, la publicitat, les series de televisió... ens mostren aquestes relacions desiguals.
Si una relació és de dalt a baix ja no és relació, es dominació. I aquest tipus de  dominació és el caldo de cultiu per al desenvolupament de la violència.
Per tant, entrem en la secció de l’exposició dedicada a les violència de gènere.

El primer que expliquem és que la violència de gènere té un cicle tancat que passa per quatre fases que s’alternen de forma cíclica, i que es la raó per la qual la víctima d’aquesta violència se sent atrapada dins del cicle i no pot sortir-se’n.
El maltractador no es comporta sempre de forma agressiva, si no que després del període de tensió, que acaba a un esclat de violència, va seguit d’un empenediment i una fase posterior de calma que s’anomena «Lluna de mel» en la que la víctima sent que l’agressió ha quedat com a cosa del passat, encara que no es cert, per que de nou comença la tensió que portarà a un nou esclat violent.

I la violència por tenir lloc de moltes maneres diferents, per que la violència no és només l’agressió física, una bufetada o una pallissa. La violència de gènere molt a sovint no deixa marques i senyals visibles, físiques.
Hi ha moltes classes de violències de gènere, que es poden agrupar en tres grans blocs: la psicològica, la física i, com no, la sexual.
Remarquem aquelles violències dins d’aquestos blocs més importants entre els joves, les que es practiquen més, com es la violència de control, dins de les violències psicològiques.





En la violència de control, els joves exerceixen poder sobre com vesteix la noia, on va, que fa, en qui va.... Analitzem les altres violències i a la sexual ens parem en l’esclat del que sembla ser una nova moda juvenil: les manades de violadors.

Com a conseqüència de la sentencia ridícula de la anomenada manada, (és com es feien dir un grup de nois que van violar una noia als Sant Fermins) han aparegut multitud de grups de joves, alguns menors d’edat, agredint en grup a noies. Molts graven les violacions com si d’una peli es tractés, pornificant-les.
Els 5 components de la manada original estan en llibertat desprès d’haver violat a una noia de 18 anys, i de moment només estan acusats d’abús sexual (lo que correspondria a tocaments) i no agressió sexual (lo que correspon a una violació).  Aquest fet ha donat impunitat als que van darrera i que els copien.
Un cop analitzats els tipus de violència passem a veure la part externa de l’assumpte: la part legislativa, social i del tractament que en fa els mitjos de comunicació.
El primer que hem de veure en aquesta secció es quina llei ens protegeix: la llei de violència de gènere. Una llei que avui en dia esta en entredit per alguns partits politics per ser feminazi. La llei, en canvi, abasta tan poc que només protegeix a les dones víctimes de violència de gènere si son agredides per algú amb qui ha mantingut o manté una relació sentimental (marit o exmarit, nuvi o exnuvi). Tota la resta no es pot acollir. Si et viola un amic, si t’agredeix un veí, si t’assetja un company de classe, et teu cas no entra dintre de la llei. Per tant no s’establiran mesures per a la teva protecció.
També acompanyem la qüestió legal amb un plafó que ens descobreix els percentatges de denúncies per violació i dels violadors que, finalment, i després d’un judici, acaben a la presó, que es un percentatge irrisori.
Després analitzem les conseqüències socials que hi ha per als agressors, la penalització de la pròpia societat vers els seus actes. I lo sorprenent és que no hi ha cap ni una. Woody Allen, el conegut director i actor de Hollywood va violar a la seva filla adoptiva de 7 anys i la seva carrera cinematogràfica mai ha estat truncada per l’escàndol. Més bé al contrari, es homenatjat arreu del món. I com ell molts altres. Per això han sorgit moviments feministes en contra d’aquestos abusos com el Me Too, traduït al nostre país com «No es No».
Per finalitzar aquesta secció, peguem una mirada a la premsa, aquella que diu que les dones es moren a mans dels seus companys, marits, etc, com si el fet de morir d’aquesta manera fos casual i no provocat. Nosaltres expliquem que les dones moren de càncer, o d’un atac de cor, però no moren a mans de ningú... són assassinades. Habitualment als diaris o a la televisió fan més ressò de l’ofici i importància de l’agressor que no pas de la vida truncada de la víctima, com si aquesta només fos la dona o novia de tal senyor important...
Les sentències judicials no són molt millor. La mirada de la justícia és antiga y patriarcal. Es jutja la roba de la víctima, si ha begut, a quin hora anava pel carrer... enlloc de jutjar al agressor que és qui ha comés el crim o delicte.
En conclusió, la societat tapa la violència de gènere, la premsa la disfressa i suavitza i la justícia és altament injusta. Per tant, l’entorn també ajuda a crear el caldo de cultiu perfecte per a que els nois estableixin una relació de dominació vers les noies.
Arribats a aquest punt els nois han de reflexionar si realment volen que les noies, les seves amigues, les companyes, les novies, les que no els coneixen de res els tinguin por, que els vegin com a depredadors, com algú perillós de qui estar alerta i fugir, com el llop del conte. O bé si volen establir relacions d’igualtat i respecte.
Tots sortirem guanyant si ens mirem als ulls i establim relacions igualitàries. La convivència serà mes agradable. Es generarà més empatia i més llibertat de moviments. La violència no genera res bo i sobre ella mai es pot construir una relació.
Aquesta es la conclusió a la que esperem que arribin els joves que visiten l’exposició de forma guiada.


L’AUDIOVISUAL
Llavors fem seure els alumnes: es moment de l’audiovisual. Un dels problemes greus que tenim en l’actualitat és la falta de referents femenins. A més, els rols de gènere que ens inculca la societat són antics, estereotipats i manipulats amb una finalitat: que la dona i l’home facin les funcions socials que interessen. El de la dona, per suposat, és el de cuidadora, mare i netejadora de la llar.
Hi ha casos tan greus i evidents com que en els llibres d’ESO no hi apareguin dones: ni en ciències, matemàtiques, historia...


Les noies joves veuen com tots els líders mundials i històrics són homes, com tots els aventurers i exploradors també ho són, i tots els matemàtics que han fet història, i els científics, i els pensadors, i els literats, i els faraons, reis i emperadors... Però tot es una mentida, perquè hi ha hagut matemàtiques, pensadores, faraones, científiques, exploradores, inventores... El que passa és que històricament l’home ha volgut silenciar a moltes d’aquestes dones, i les que han resistit el pas del temps han estat «fortuïtament oblidades» en els llibres de text escolars ¿Casualitat o finalitat calculada?
Les Germanes Besolí creiem que als que ostenten el poder no els interessa moure a la dona del lloc on està, a baix, cobrant menys, cuidant, i si pot ser submisa.
La imatge de dona líder que ens assenyala la televisió és la d’una noia molt jove i molt prima o d’una dona gran operada per semblar jove, i amb roba molt cenyida, o amb poca roba i molt sexualitzada. La imatge d’un home líder és a tot arreu i es veu reflectida en polítics, futbolistes, banquers, advocats, musics, etc.
És urgent donar exemples de lo que poden ser elles i on poden arribar les noies. Per que amb l’autoestima minada no s’arriba gaire lluny. I amb una autoestima forta no hi ha submissió possible.
Per l’altra banda els nois tenen que comprendre que ells no han construït la historia. Al menys no tot sols. Per molt que els llibres ho remarquin. La historia s’ha format i ha avançat gràcies al gènere masculí i el femení,  i ja és hora de rectifica l’equívoc.
L’audiovisual que passarem als nois i noies es un POWER POINT que rescata de l’oblit, precisament, a algunes d’aquestes dones importants de la historia, en tots els camps, des del poder i polític (la faraona Hatshepsut, per exemple) fins al món bèlic (Boadicea), passant pel món astronòmic (l’astronauta ValentinaTereshkowa), científic, tecnològic, , artístic...
Finalitzada la xerrada i els audiovisuals, aprofitem els últims 10 minuts de la visita per preguntes o comentaris sobre el tema. Si alguna noia ens comenta que ha entrat amb una relació tòxica, las derivem a l’infermera del centre. Donem telèfons i emails de suport.
Nosaltres, per suposat, sempre aconsellem acudir als professionals de salut i confiar en pares o professors. Llavors només queda el torn de preguntes i respostes.

 




ACOMIADAMENT
Després només queda ja l’acomiadament. Parlem amb el professorat, ens acomiadem i recollim l’exposició.  
Tota la visita es fa en un hora, el temps exacte que dura una classe. Durant el matí que visitem el centre podem rebre diferents grups, fins un màxim de quatre.
Objectius de l’exposició
Les Germanes Besolí volem portar aquesta exposició per tota Catalunya , per les sales i centres cívics usuals, però amb la prioritat d’arribar als joves, desplaçant-la als seus Instituts i centres d’estudi.
Les Germanes Besolí creiem que l’edat compresa entre els 12 y els 16 anys és quan conflueixen tots els condicionants per caure en aquesta mala praxis de relacions tòxiques. La pressió social sobre la importància de tenir parella, la idealització de l’amor romàntic poséssiu, els estereotips de gènere, i el despertar de la sexualitat conflueixen en aquestes edats per crear un caldo de cultiu perfecte on es pot gestar una relació de domini, amb violència.


CONCLUSIÓ
¿Realment volem una societat en la que la meitat de la població tingui por de l’altra meitat? ¿Realment els nois volen que els vegin com a depredadors, com a llops que poden atacar a qualsevol noia desprevinguda? ¿Realment volem que les noies d’aquesta societat tinguin el perill de ser devorades pels llops, com a La Caputxeta? ¿Realment volem convertir-les en caputxetes?
Llavors ha arribat el moment de canviar les coses.
Ja es hora de què excloguem els llops de la nostra societat, que es quedin sols, sense manada i sense suport social, mediàtic i legislatiu. Encara hi hagi jutges i politics que pretenen convertir-los en una espècie protegida.
Nosaltres som persones, no animals. La relació sana i que funciona es mira als ulls, de front, d’igual a igual. La que mira de dalt a baix no es una relació afectiva, és una dominació.
ESTER BESOLÍ

Han dit de l’exposició...

RADIO CADENA SER TERRES DE L’EBRE (Març 2019)






Les Autores

foto ester.jpgESTER BESOLI (1969)
 Pintora i il·lustradora


     esterbesoli@gmail.com

ESTUDIS

Ø  Estudis en l’especialitat de procediments pictòrics en l´Escola d´Arts i Oficis de Tortosa
Ø  Estudis de pintura en l´Escola Massana de Barcelona
Ø  Curs de pintor decorador de l´INEM
Ø  Curs d’aparadorisme i decoració de comerços
Ø  Curs de creació e-comerce
Ø  Curs d’animació en plastilina
Ø  Curs “Violencia de genero”, per Foro de Formación y Ediciones, (SEPE)
Ø  Curs  “Educación afectivo sexual en los centros de protección” , per Foro de Formacion y Ediciones (SEPE)

PINTURA

Premis


Ø  Primer premi “Concurs de Cartells” de La Galera, 1989
Ø  Primer premi de pintura “Ciutat de Roquetes”, 1990
Ø  Primer premi concurs “Punt de Llibre 1er Aniversari Biblioteca comarcal de Mora d´Ebre” , 1998
Ø  Primer premi local del 1er “Concurs de Pintura de Jesus”, 2001
Ø  Primer premi local de la tercera edició del “Concurs de Pintura de Jesus”, 2003
Ø  Primer premi concurs cartells sobre el dia de la dona maltractada a Guadalajara, 2008
Ø  Primer premi local del  “Concurs de Pintura de Jesus”, 2016
Ø  Segon premi local del “ Consurs de pintura de Jesús” 2018”
Ø  Premi Projecte Jove 2018 per l’exposició “Im-Perfectes”, premi otorgat pel Consell Comarcal del Baix Ebre a les Germanes Besolí.

 

Exposicions Individuals


Ø  Exposició “Seqüències”, al Palau Oliver de Boteller de Tortosa, 1990
Ø  Exposició a la “Sala Multiús” de Jesús 1991
Ø  Exposició “Encanteris”, al Palau Oliver de Boteller de Tortosa, 1997
Ø  Exposició “Runes”, al Cafè del Tupí de Tortosa, 1998
Ø  Exposició “Lligams” al Cafè del Tupí de Tortosa, 1999
Ø  Exposició “Muses” al Pep´s Bar de Tortosa, 1999 i al Central de Barcelona, 1999
Ø  Obra exposada a la Galeria Contrast de Barcelona
Ø  Exposició d’obra de petit format al Cafè de Tupí de Tortosa, 2002
Ø  Exposició “Víctimes del Maltractament”, itinerant per tota Catalunya, des de 2003,  i patrocinada per CAM (Caja de Ahorros del Mediterraneo). Ha estat exposada a: Tortosa, Valls, Cambrils,  El Vendrell, Girona, Roda de Barà, Calella, Balaguer, Lloret de Mar, Sabadell, Manresa ,  Sitges, Igualada, Banyoles, Palafrugell, Tàrrega, Barcelona, Torredembarra., etc. Sense el patrocini de la CAM, ha visitat Roquetes, y el taller de Cinta Dalmau Tortosa, i Vandellós, 2013
Ø  Comissaria i pintora de l’exposició  “Histories d’un viatge”, exposició organitzada i patrocinada per la CAM (Caja de Ahorros del Mediterraneo) i itinerant des d’Abril del 2006 fins desembre del 2010. Ha estat a Tortosa, Lleida, Figueres, Platja d´Aro, Súria, etc...
Ø  Exposició “Deesses” a l’ajuntament de Jesús-Tortosa, Març 2011. Desprès ha passat per Roquetes, Benicarló, Montblanc,  Deltebre i Tortosa
Ø  Exposició “Destins” a la Quinzena Artística de la Ràpita, Agost 2011. Desprès ha visitat l’espai de exposicions de la Cafeteria l’Estudi de Tortosa
Ø  Exposició “Els dibuixos dels contes de Muniatto”, a l´EMD de Jesús, novembre 2011. Ha visitat Roquetes, Mora d’Ebre, i al Restaurant Racó del teatre de la Ràpita, Remolins (2014)
Ø  Exposició “Im-Perfectes”, de les Germanes Besolí. Comença l’itinerari el 6 de març de 2015 a Roquetes. Després ha visitat Tortosa, Deltebre, Jesús, Mora d’Ebre, Santa Bàrbara, Mora la Nova, el Morell, etc. Hem treballat amb la central de biblioteques dintre de la campanya “Biblioteques i salut mental” del 2018. Hem tingut el Premi Projecte Jove 2018, que ens ha permès visitar a 5 instituts. Seguim programant visites.
Ø  Exposició “Humans” acrílic sobre tela, 2018 Guaix espai cultural, Amposta.
Ø  Exposició “Trenc-Hades” espai d’exposicions Immart ajuntament de Jesús, 2018.
Ø  Exposició  “Nadal-Art” restaurant  “Lo portal de Tamarit” de Tortosa, 2018.
Ø  Exposició “Entre llops” espai d’ exposicions Immart de l’ajuntament de Jesús, març 2019

Exposicions Col·lectives


Ø  Participació en el “Mercat-Art” de Tortosa i Amposta, 1993
Ø  Exposició “Artística”, nau del parc de Tortosa, 1993
Ø  Exposició  Homenatge a Soriano Montagut”, Amposta 1994
Ø  Exposició “Pro Dr. Ferran”, Tortosa 1994
Ø  Exposició “Alumnes de l´Escola d´Art i Oficis de Tortosa”, 1995
Ø  Exposició a la “Sala Multiús” de Jesus-Tortosa, 1998
Ø  Exposició “Nadal-Art”, al Restaurant Mil·leni i al Cafè del Tupí, Tortosa 1999
Ø  Exposició “Dona-Home” amb Frederich Sancho al Palau Oliver de Boteller a Tortosa, 2000 i a l´Antiga Presó de Gandesa, 2001
Ø  Exposició “Pro Cruz-Roja” a la Cambra del Comerç de Tortosa, 2000
Ø  Exposició “Arte para todos” a l’antiga Fabrica Noguera de Beceite, 2002
Ø  Exposició “A l’altre marge” a l’associació de Veïns de ferreries (Tortosa), 2001
Ø  Exposició “Desitjos” a Ca la Dona, Barcelona, 2003
Ø  Participació en exposició col·lectiva per Nadal al taller-galeria de Cinta Dalmau, Tortosa, 2011,2012, 2013 i 2014

Il·lustració Editorial


Ø  Il·lustradora dels 22 libres de la col·lecció de contes infantils «Contalles de Muniatto» de les Germanes Besolí. ONADA Edicions, 2009-2019.
Ø  Il·lustradora del conte infantil «Una aventura al castell de la Suda de Tortosa» de Irene López. Editorial ONIX, 2015.
Ø  Il·lustració de les parets de l’àrea infantil de l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa, dintre del programa “Humanitzem els hospitals” dirigit per Ignasi Blanch, 2015
Ø  Il·lustració del punt de lectura infantil de l’Institut Escola Daniel Mangrané de Jesús, 2015
Ø  Disseny del logo de la Taula de Salut Mental de les Terres de l’Ebre, 2018.

Altres Col·laboracions


Ø  Participació en el programa “Tertúlia d’art” de Radio Tortosa, 1990
Ø  Participació en el “Suplement Cultural de L´Ebre Informes”, diari local de Tortosa, 1991
Ø  Portada del catàleg de l’exposició de ceràmica de Cecília Mauri. 1994
Ø  Cartell del “Carnaval del Riu” per a l’ajuntament de Tortosa, 1994
Ø  Participació setmanal en el programa de tertúlia “Entre Rars”, de Cadena Ser Terres de L´Ebre, 2000
Ø  Espai d’opinió amb Núria Arlandes a la revista “La Serena” de Gandesa, 2001
Ø  Participació en l’organització de la “Trobada d’art i artesania” de Tortosa, que es fa cada 1er dissabte de mes. A partir d’octubre 2014






Imatge 450 pixeles.jpgOLGA BESOLI (1972)
 Escriptora, guionista i actriu


     olgabesoli@gmail.com


CURRÍCULUM ARTÍSTIC I LITERARI

 

Premis Literaris i Artístics

Ø  Premi Projecte Jove 2018 per l’exposició “Im-Perfectes”, premi otorgat pel Consell Comarcal del Baix Ebre a les Germanes Besolí.
Ø  Guanyadora del concurs de contes infantils “Este cuento me suena” (València, 2010) amb el conte «Halloween»

Ø  Primer accèssit del concurs de narrativa “Joan Cid i Mulet” (Jesús-Tortosa, 2010) amb el relat «L’avi Francesc»
Ø  Guanyadora del premi especial d’integració del certamen de contes “Ciudad de Tudela” (Navarra, 2010) amb el relat «El viaje»

Ø  Guanyadora del “Premi Micalet de Teatre” (València. 2009) amb la obra «Pols de Roses»

Ø  Finalista al concurs de guions de les Jornades de Cine “Villa de la Almunia” (Saragossa, 2009) amb el guió de curtmetratge «Lowra»

Ø  Guanyadora del “I Premi de Teatre Amateur Terres de l’Ebre” (Tortosa, 2002) amb l’obra «Fins que la mort ens separi»

Ø  Guanyadora del premi de poesia, modalitat juvenil, en el “Certamen de poesia de Deltebre” (La Cava, 1987) pel poema «Nostàlgica penombra»

 


Treballs Empresarials

Ø  Activitats Artístiques, Literàries i Cinematogràfiques Olga Besolí (2009–Actualitat)
Ø  Co-propietària de la productora de teatre i cinema RARS PRODUCCIONS SCP (2003-2009)
Ø  Membre fundador de la companyia de teatre amateur RARS TEATRE (1999-2003)

Treballs Artístics i Literaris

Ø  Exposició «Entre Llops» (2019–Actualitat)
Professora de tallers d’escriptura creativa, escriptura dramàtica i contes infantils

Ø  Professora de Tallers d’Escriptura Creativa Presencials (2016–Actualitat)
Professora de tallers d’escriptura creativa, escriptura dramàtica i contes infantils. 

Ø  Exposició «Im-Perfectes» (2015-Actualitat).
Idea i textos que acompanyen els quadres de la exposició de pintures d'Ester Besolí.

Ø  Professora de Tallers d’Escriptura Creativa Online (2011–Actualitat)
Professora a la web Portal del Escritor, impartint vuit tallers i cursos online d’escriptura creativa i lectura teatral.

Ø  Teatre infantil «Contacontes dels Contes de Muniatto» (2009-Actualitat)
Autora i actriu. Obra basada en la col·lecció de contes infantils il·lustrats, «Les contalles de Muniatto» de les Germanes Besolí. Amb 55' aprox. de duració. Més de 50 representacions a Catalunya i País Valencià.

Ø  Animacions i tallers infantils (2009-Actualitat)
Conta contes, animacions, tallers d’abaloris, tallers de teatre i tallers de maquillatge.

Ø  Performance «Víctimes del maltractament II» (2009-2013)
Guionista i actriu de la performance que acompanyava les inauguracions de l’exposició de pintures d’Ester Besolí. 6’ aprox. Representada a Gavà, Valls, Alcover, Salt, Malgrat, Viladecans, Amposta, Tortosa i Vandellós.

Ø  Columnista i crítica literària «Buk magazin» (2013 – 2016)
Crítica literària i autora de la columna «No es que sea mala...»  a tots els números (1-22) d’aquesta revista digital dedicada a les lletres i les arts. Més informació a:  www.bukmagazin.com.

Ø  Televisió «Telemuniatto» (2011-2014)
Actriu i conta contes a la secció «Contes a la llar de foc» del programa mensual «Telemuniatto» de Muniatto Xou al Canal 21 TV. 15' aprox.

Ø  Televisió «Espai d’arts de les Germanes Besolí» (2012-2013)
Presentadora secció cultural setmanal dins del programa magazine diari «Dixa'm Vore» de Diana Mar al Canal TE televisió. 15'aprox.

Ø  Performance «Deesses» (2011).
Guionista i actriu de la performance que acompanya les inauguracions de l’exposició de pintures d’Ester Besolí. 10’ aprox.

Ø  Teatre «Una velada solidària» (2009)
Actriu en aquesta obra de teatre produïda, escrita i dirigida per l'actor Andreu Castro. Representada a l'Auditori Felip Pedrell de TORTOSA. 90' aprox.

Ø  Teatre «Fins que la mort ens separi» (2001 - 2009)
Autora i actriu protagonista. Obra guanyadora del I Premi de Teatre Amateur Terres de l'Ebre 2002. Produïda per RARS TEATRE. 55' aprox. Representada als teatres d’arreu de Catalunya (a Tortosa, Parets del Vallès, Balaguer, Palafrugell , Barberà del Vallès, Valls, Martorell,  Manresa, La Sènia, Sant Adrià del Besòs, Sant Esteve de Sesrovires i Castelldefels) i, en la seva versió al castellà, en els teatres de Benissa, Pego, Saragossa, Burgos, León i Barakaldo.

Ø  Performance «Víctimes del maltractament I» (2003-2009).
Guionista i actriu de la performance que acompanya les inauguracions de l’exposició de pintures d’Ester Besolí. 10’ aprox. Representada de forma itinerant per més de 50 pobles i ciutats catalanes.

Ø  Espectacles varis (2000-2007)
Guionista i actriu. Produïts per RARS PRODUCCIONS . «Back to Cabaret» (2007); «Festa VII Aniversari RARS Produccions» (2006); «II Festa Blanca» Roquetes» (2006); «Gala Cap d’any» (2005), «Halloween» (2005); «Via Crucis» (2004); «RARS, Cava i Hollywood» (2001); «Back in TimeTransform» (2000); «Transform Show» (2000)

Ø  Teatre infantil «Mozart» (2006)
Autora i actriu. Obra creada i representada per a l'escola de música ACADEMIC de Tortosa, amb motiu del 250 aniversari del naixement de MOZART. Produïda per RARS PRODUCCIONS. 45' aprox.

Ø  Documental «Històries d’un viatge» (2005) 
Guionista i actriu. Video documental produït per RARS PRODUCCIONS per a la CAM Obra Social, per a l'exposició multicisciplinar d'Ester Besolí itinerant per Catalunya (2005-2009). 30' aprox.

Ø  Curtmetratge «Limpieza a fondo» (2006)
Guionista. Produït per RARS PRODUCCIONS. 4’ 45’’ aprox.

Ø  Vídeoclip «La lluna i natros» (2005)
Guionista. Videoclip per a la cançó del grup de música folk català«Quico el Cèlio, el noi i el mut de Ferreries» Produït per RARS PRODUCCIONS. 6' 45'' aprox.

Ø  Spot televisió «Vogue» (2004).
Guionista del spot televisiu per a la XI Festa del Renaixement de Tortosa. Produït per RARS per a Televisió Canal TTV. 11’ aprox.

Ø  Espectacle «CultURes» (2003)
Guionista i actriu. Produït per RARS PRODUCCIONS . 90’ aprox. Auditori Felip Pedrell de Tortosa.

Ø  Desfilades «Gent Diferent I, II i II» i «El día dels guerrers» (1999-2002).
Organitzadora, guionista i actriu. Produïdes per RARS TEATRE. 90’ aprox.

Ø  Espectacle «Sobreviure» (2001)
Guionista i actriu. Produït per RARS TEATRE . 60’ aprox. Festival de Teatre Felip Pedrell de Tortosa.

Ø  Performance «Dona-Home» (2001).
Actriu. Performance que va acompanyar a la inauguració de l’exposició de pintures d’Ester Besolí  i Frederich Sancho. Representada en el Palau Oliver de Boteller de Tortosa. 8’ aprox.

Ø  Curtmetratge «AL MORIR» (2001)
Guionista. Produït per RARS TEATRE. 7’ aprox.

Ø  Radio «Entre RARS» (1999-2001).
Guionista i actriu. Programa comedia- tertulia radiofònica setmanal basada en personatges fictícis. Produïda per RARS TEATRE per a Radio CADENA SER – TERRES DE L'EBRE. 60' aprox.

Ø  Televisió «La Gala del Fi del Mil·lenni» (2000).
Guionista i actriu. Show musical i còmic produït per RARS TEATRE per a Canal 21  televisió. 60 ‘ aprox.

Ø  Televisió «Fràgils» (1998).
Equip de decoració i atrezzo. Capítol pilot de la sèrie televisiva dirigida per l’actor Andreu Castro. 60’ aprox.

Ø  Televisió «L’hora G» (1998).
Equip de decoració i atrezzo. Programa magazine televisiu de Canal TTV dirigit per l’actor Andreu Castro. 120’ aprox.

 Llibres Individuals Publicats en Paper

Ø  Pols de Roses (2011) 78 pàg.
Col·lecció «Acadèmia dels Nocturns». Editorial PUV (Publicacions de la Universitat de València)

Ø  Col·lecció «Contalles de Muniatto» (2009-Actualitat) 24 pàg.
22 contes infantils il·lustrats de les Germanes Besolí, publicats per Onada Edicions. D’aquests contes, els 14 primers són en català i la resta en bilingüe català-anglès.


Llibres i Revistes Col·lectius Publicats en Paper

Ø  Novel·la «Memorias del porvenir» (2015)
Autora del capítol nº4 «Los elegidos» d’aquesta novel·la il·lustrada de ciència-ficció de varis autors. Editada per ILUSTRATURA

Ø  Llibre de relats «Tren de buit» (2013)
Autora del relat «Candela» d’aquest llibre de textos encadenats. Editorial PETRÓPOLIS

Ø  Llibre de relats «Tren Val de Zafan» (2011)
Autora del relat «Estraperlo» d’aquest llibre temàtic. Editorial GARA D'EDIZIONS

Ø  Llibre de relats «Un riu de crims» (2011)
Autora del relat «Traure’s lo mort de damunt» d’aquest llibre de gènere negre. Editorial MARCH EDITOR

Ø  Llibre de relats «Arbreda Ebrenca» (2010)
Autora del relat «Palosanto» d’aquest llibre temàtic. Editorial MARCH EDITOR

Ø  Revista de relats «Traslapuente» nº41 (2010)
Autora del relat «El viaje» d’aquesta revista literària publicada per l’Ajuntament de Tudela.

Llibres i revistes col·lectius en digital


Ø  Ezine bimensual de relats «Surcandoediciona» (2011-actualitat)
Una suma de 35 relats diferents publicats a aquesta ezine literària bimensual des del 2011. https://surcandoediciona.wordpress.com

Ø  Revista literària «Buk  magazin» (2013-2016)
Autora de la columna «No es que sea mala...»  a tots els números (1-22) d’aquesta revista digital dedicada a les lletres i les arts. També autora de crítiques literàries i ressenyes teatrals. Més informació a:  https://issuu.com/bukm.

Ø  Revista de relats «Tiempos oscuros» nº 3 (2014)
Autora del relat «Timeless» seleccionat per a aquesta revista semestral internacional, el nº 3 de la qual està dedicat a la millor literatura de ciència-ficció d’Espanya.





Contacte



ESTER BESOLÍ

C/ Socors, 27
43.590 JESÚS-TORTOSA
(Tarragona)

977 58 12 42
635 77 83 25


OLGA BESOLI

C/ Sant Ildefons, 3
43.500 TORTOSA
(Tarragona)

977 44 19 38
665 155 188




 






















[1] L’exposició  «Im-Perfectes» denuncia la tirania del cànon de bellesa actual sobre les joves, que les porta cap als trastorns de conducta alimentària i associats. En l’actualitat també està itinerant per les biblioteques, ajuntaments i centres de secundaria de Catalunya. Es pot demanar més informació, o el dossier d’aquesta exposició, adreçant-se a qualsevol de les Germanes Besolí

Cap comentari :