Entre
llops
“Un conte
sobre la violència de gènere”
Textos
i recorregut didàctic: Olga Besolí
Pintura
i muntatges: Ester Besolí
El passat 8 de març de 2019, Dia de la Dona, les Germanes Besolí, guanyadores del Premi Projecte
Jove 2018 del Consell Comarcal del Baix Ebre amb l’exposició «Im-Perfectes», inauguraven la seva nova exposició titulada:
«ENTRE LLOPS, un conte sobre la
violència de gènere»
ENTRE LLOPS és una exposició
multidisciplinària creada per les Germanes Besolí com a crítica i denúncia
social sobre la violència de gènere. Una violència que exerceix l’home vers la
dona i que no troba rebuig en la societat, ni càstig en la justícia.
Neix com una necessitat
davant l’augment de la violència masclista en els joves, tot i que les Germanes
Besolí ja havien treballat sobre la violència de gènere amb anterioritat.
Introducció
Al 2001, l’Olga Besolí, va escriure l’obra de teatre «Fins que la
mort ens separi» guanyadora del «I Premi de
Teatre Amateur de Tortosa al 2002». Per un altra banda, l’Ester Besolí pintava l’exposició «Víctimes
del maltractament», exposició que va anar
itinerant per tota Catalunya (des del 2003 fins al 2010), patrocinada per la
CAM, i que després va seguir visitant ciutats fins al 2013. Per què el tema de
la violència masclista no és nou i fa anys que s’intenta combatre.
Però desprès de tots aquests anys hi ha hagut un rebrot
molt gran de la violència de gènere i, contra tota expectativa, una baixada
d’edat important, tant dels agressors com de les víctimes. Per això era
necessària aquesta exposició amb un focus molt més didàctic i mes contemporani,
adreçat als joves.
LA DENÚNCIA
SOCIAL
En els últims anys, tant
l’edat dels agressors de violència masclista com de les seves víctimes està
baixant: un exemple són els grups de menors que violen en manada.
Fins ara, totes les mesures
que s’han pres han estat de prevenció o de suport de les víctimes, i encarades
a les noies: «No vagis sola pel carrer, no
vesteixis amb roba estreta, vigila amb qui parles».
Ens hem passat la vida
avisant a la Caputxeta que no s’endinsi al bosc per que hi ha llops ferotges,
llevant-li llibertats. Potser ara ha arribat el moment de tornar-li la
llibertat a la Caputxeta i començar a jutjar el comportament agressiu dels
llops. Són els nois de la societat els que s’han de qüestionar si realment
volen ser vistos com uns depredadors, o com persones civilitzades.
ANÀLISI DEL
PROBLEMA
Les Germanes Besolí han creat
aquesta exposició per portar-la als instituts i començar a treballar el veritable problema de la violència
masclista i les agressions sexuals en els joves: els nois que no accepten un NO
i que es creuen amb el dret de seguir amb el seu propòsit encara que sigui de
forma violenta.
Els rols de gènere es
perpetuen: home dominant i dona submisa. Els referents que tenim alimenten una
desigualtat de poders que es trasllada a les relacions. Les relacions
afectives, inclús les sexuals, avui en dia comencen molt aviat; això fa que el
problema es traslladi a les aules, entre els adolescents.
En la societat actual, tenim
múltiples casos de nois menors d’edat que ja són violadors i de noies menors
d’edat que ja són víctimes de la violència de gènere i són protegides amb un
ordre d’allunyament del seu agressor. La base futura de la nostra societat són
els joves i no podem permetre que es reprodueixin uns rols discriminatoris vers
la dona contra els que ja fa molt temps que lluitem i pretenem eliminar vers la
igualtat i el respecte entre gèneres.
Els joves actuals no reben
una educació afectivo-sexual a les aules, ni tampoc per part de les famílies, i en canvi, consumeixen pornografia mitjançant
els dispositius tecnològics com els mòbils, les tabletes, etc... Aquesta
pornografia està al seu abast en tot moment i de forma gratuïta, i amb ella adquireixen
una concepció equivocada del que és el sexe i les relacions sexuals, ja que en
els vídeos pornogràfics (normalment adreçats als homes) mostren un domini i una
agressivitat masculina vers la dona, que es tractada com un objecte o una
possessió de la que poden fer us. L’home controla, domina inclús de forma
violenta la relació sexual. La dona obeeix i es sotmet, de forma submisa.
Com a conseqüència, moltes de les violacions en grup que s’han
produït en aquests últims anys han estat pornificades.
Els agressors han gravat la violació amb els seus mòbils, per tant de pujar-les
i difondre-les a la xarxa, als seus grups de whatsapp... com si d’una pel·lícula es tractés.
A més, la societat, tant la
publicitat, com la televisió o el cinema, porten molts d’anys cosificant a la dona, convertint-la en
un objecte sexualitzat i decoratiu.
CONSEQÜÈNCIES
Els nois viuen i es comporten
amb un empoderament excessiu: se saben intocables, ja que es veuen en la
tessitura de que res del que fan té conseqüències greus. I no dubten en fer us
del seu poder vers els altres, i en especial sobre les noies.
En canvi, les noies cada cop
es mostren més insegures i temoroses: agafen por als carrers foscos, als grups de
nois... La igualtat desapareix i es creen relacions desiguals en les que el noi
domina a la noia, i li exerceix un poder de control sobre els amics, la roba, el
mòbil, els horaris.
EL CAUSANT
Ens eduquen diferent, als
nois i a les noies, molt diferent. Tot en aquesta societat (la educació, els
mitjans de comunicació, els productes que es comercialitzen, les modes, inclús
el llenguatge i la visió que es dona de la pròpia història) està dissenyat per
a perpetuar uns rols antics i sexistes de lo que significa ser home o ser dona.
Ens venen la imatge de que l’home es poderós, enèrgic, resolt i domina les
situacions; en canvi, la dona es flemàtica, sensible, sentimental i necessita
protecció. La realitat no és aquesta, però és la imatge que potencia la
societat, tant de l’home com de la dona.
L’home no es fort i la dona no és sensible, al menys des de
la naixença. Aquest tipus de comportaments s’ensenyen, formen part de
l’educació directa i indirecta que rebem diàriament. Si cada cop que una noia salta un
marge li dius: «compte que cauràs», es normal
que acabi agafant for i ho deixi d’intentar.. Si cada cop que un xiquet agafa una
nina li dius: «deixa això, que això són
tonteries de xiquetes», se sentirà malament jugant
a cuidar i assumirà que correspon només al gènere femení.
Tot s’ensenya, inclús qui té
el domini. Molts col·legis estan tenint que posar horaris al pati per que els
nois solen copsar tot l’espai en un partit de futbol, i les noies s’han
d’arraconar per que els seus jocs no reben tant de respecte com el futbol (per
que son de noies i, per tant, considerats secundaris).
També hi falten els referents
històrics femenins a classe, en totes les assignatures (no només en els llibre
de història, si no també en els de llengua, matemàtiques, socials, física,
ciències naturals...) que els hi ha, i molts, però que els historiadors i
especialistes en crear els llibres escolars, han ignorat per mostrar-nos
solsament els referents masculins. Tots els grans escriptors, inventors,
matemàtics... que hi surten són homes. No es real ni cert, però els llibres ho
escriuen així.
Ningú sap qui era Mileva
Maric, la matemàtica sèrbia creadora de la tesi que esdevindria la teoria de la
Relativitat que desenvoluparia amb la seva parella, Albert Einstein, i que li
donaria el Premi Nobel de la Física a ell. Tampoc a literatura no s’estudia el
cas de Christine de Pizan, l’escriptora professional italiana de l’època
medieval, considerada la primera feminista de la historia. Aquests són només
dos exemples, per que són molts els referents femenins existents que no
apareixen en els llibres de text escolars.
El missatge que ens donen,
llavors, és molt clar: els homes poden triomfar, manar, arribar lluny,
descobrir. Nosaltres, les dones, no. No hi ha referents femenins als llibres de
l’ESO. No hi ha referents femenins en els llocs de poder a la nostra societat.
VALORS
EDUCATIUS DE LA MOSTRA
Les Germanes Besolí, Ester i Olga, ham creat aquesta
exposició multidisciplinària per moure consciències i mostrar als nois i les noies
que tots som persones amb els mateixos drets i que hem de crear relacions d’igualtat
en les que ens hem de mirar als ulls. Si un mira des de dalt cap a baix, ja no és
una relació, si no una dominació.
Amb aquesta mostra
pretenem obrir els ulls i ensenyar que el dret de domini que creuen tenir innat
els nois, en realitat es adquirit per una educació patriarcal i masclista; i
que la submissió i obediència que mostren moltes noies també es inculcada
mitjançant l’educació adquirida.
Amb l’exposició els mostrarem i trencarem el mite de
l’amor romàntic, aquell que fa creure a les noies que estimar es sacrificar-se
per l’ésser estimat i donar-ho tot per l’home; i els estereotips de rols de
gènere, que empoderen al gènere masculí i desautoritzen al gènere femení.
Amb el trencament d’aquestes barreres tothom hi surt
guanyant: la convivència, si ens veiem com a iguals, és molt més agradable,
fluida i respectuosa. És la forma d’humanitzar les relacions i de fer que
empatitzem amb l’altre. I una forma es mostrar als nois com se senten les seves
companyes de classe, les seves amigues: les pors que tenen vers el sexe masculí,
la indefensió que senten davant un grup de nois.
ENTRE LLOPS vol arribar a
tots els instituts de tota Catalunya. L’edat perfecta va des dels 12 fins als
16 anys. Recomanen l’exposició a partir de 2on d’ESO.
Volem plantejar el dubte en la ment dels més joves,
fent que es qüestionin tot l’estipulat fins ara, allò que creien normal en el seu comportament, i que accepten
com si fos una llei, per desmuntar els mites i estereotips inculcats.
Els instituts i centres educatius són un espai idoni,
on els joves van receptius, dispostos a sentir i a aprendre. El Institut on
estudien és molt més proper per ells que una sala d’exposicions, a la qual
potser ni s’acostarien.
Per tant, hem comprovat que és millor que nosaltres anem
al seu territori, allí on se senten més còmodes i els professors poden utilitzar
el tema de l’exposició per treballar-lo didàcticament a classe, tant a nivell sociocultural,
com a nivell plàstic.
LListat de ciutats programades
Del 8 al 30 de març 2019
Sala d’exposicions Immart, ajuntament de
Jesús. El 8 de
març, Dia de la Dona, hi va haver la inauguració de l’exposició. El dia 18 de
març hi va tenir lloc visita guiada. Hi van haver tres sessions o passis amb
alumnes de l’Institut Daniel Mangrané:
·
de les 10:00 fins a les 11:00, amb els de 2on ESO A
·
de les 11:00 fins a les 12:00, amb els de 2on ESO B
·
de les 12:00 fins a les 13:00, amb els de 4rt ESO A i B
22 de novembre 2019
Biblioteca Mercè Lleixà de Roquetes. L’acte inaugural de la mostra
a Roquetesva estar vinculada amb la celebració del Dia Internacional Contra la Violència
vers les dones. Organitzat per l’ajuntament de Roquetes.
Curs escolar 2019-2020
Institut Cristòfol Despuig de Tortosa. Ens visiten els alumnes de
2on d’ESO en tres sessions.
·
De 11,45 a 12,40.....................2on ESO A
·
De 12,40 a 13,35.....................2on ESO B
·
De 13,35 a 14,30.....................2on ESO C
Curs escolar 2020-2021
Institut Les Planes, Santa Bàrbara. Dilluns 22 de març de 2021. Format 2.0 (Físic/digital) preparat per les
mesures COVID. Visitem les aules de:
·
De 8 a 9...................................2on ESO A
·
De 9 a 10.................................4ar ESO A
·
De 10 a 11...............................4ar ESO B
·
De 11,30 a 12,30.....................2on ESO C
·
De 12,30 a 13,30.....................2ON ESO B
Institut Ramon Berenguer lV, Amposta. Dimarts 23 de març de 2021.
Format 2.0 (Físic/digital) preparat per les mesures COVID. Visitem les aules de
:
·
De 9,30 a 10,30........................4ar ESO C
·
De 10,30 a 11,30.......................4ar ESO B
·
De 12 a 13..................................4ar ESO E
·
De 13 a 14...................................4ar ESO F
Institut Ramon Berenguer iV, Amposta. Dimecres 7 d’abril de 2021.
Format 2.0 (Físic/digital) preparat per les mesures COVID. Visitem les aules
de:
·
De 9,3o a 10,30 ............................4ar ESO A
·
De 10,30 a 11,30............................1er BAT C
· De 12 a 13.......................................4ar ESO D
· De 13 a 14......................................4ar ESO AO
Curs escolar 2021-2022
Casa de la Cultura de La Sénia. Ens visiten els alumnes del
Institut La Sénia en tres jornades diferents. L’exposició està oberta a la
població del 15 al 25 de novembre.
16 de Novembre 2021
·
De 11,30 a 12,30.....................CFGS
·
De 12,40 a 13,35.....................1er BAT
·
De 13,35 a 14,35.....................4ar ESO C
17 de Novembre 2021
·
De 9,00 a 10,00.....................3er ESO B
·
De 10,30 a 11,30....................CFGMT
·
De 11,30 a 12,30....................3er ESO C
·
De 13,35 a 14,30....................2on BAT
25 de Novembre 2021
·
De 9,00 a 10,00.....................4ar ESO B
·
De 10,30 a 11,30...................3er ESO A
·
De 11,30 a 12,30....................2on ESO B
·
De 12,40 a 13,35....................4ar ESO A
Càlig, plaça de la Diputació. Muntem l’exposició al aire lliure,
oberta a la ciutat, el 27 de novembre de
2021, a les 4 de la tarda es fa un acta central per el día contra la violència de
gènere.
Traiguera, carrer Major. Muntem l’exposició al aire lliure, oberta a la ciutat, el 28 de novembre de 2021, a les 12 del migdia es fa un acta central per el día contra la violència de gènere.
Santa Bàrbara, Institut Les Planes. El 29 de novembre de 2021 fem tres sessions a 2on ESO, A, B i C.
Jesús, IE Daniel Mangrané. El 14 de gener 2022 fem tre sessions a 3er i 4ar A i 4ar B.
El Perelló, Institut El Perelló. Fem quatre sessions, de 9 a 10 2on ESO A i B, de 10,15 a 11,15 3er ESO A i B, de 11,15 a 12,15 4ar ESO, i de 12,30 a 13,30 BAT.
Curs escolar 2022-2023
Tortosa, Institut Cristòfol Despuig, dimecres 9 de novembre de 2022 fem quatre sessions de 3er d'ESO A, B, C i D.
Jesús, Institut Escola Daniel Mangrané, dimarts 22 de novembre de 2022 fem dos grups de 3er d'ESO A i B.
Santa Bàrbara, Institut Les Planes, dijous 24 de novembre de 2022, fem tres sessions de 2on d'ESO A, B i C.
Miami, Institut de Miami, dimarts 20 de desembre de 2022, fem dos sessions, amb 6 grups 3 de 3er de l'ESO i 3 de 4ar d'ESO.
Curs escolar 2023-2024
- Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa. El 14 de novembre de 2023 ens visita l'Institut Cristòfol Despuig de Tortosa. 3 grups de 3er ESO, A, B i C. Organitza Central de biblioteques de les Terres del Ebre, actes al voltant del 25N.
- Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa. El 16 de novembre de 2023 ens visita l'IES Daniel Mangrané de Jesús. 2 grups de 1er d'ESO, Ai B. Organitza Central de biblioteques de les Terres del Ebre, actes al voltant del 25N.
- Institut les Planes de Santa Bàrbara. El 20 de novembre ens visiten 3 grups de 2on d'ESO, A, B i C.
- Biblioteca de Gandesa. El 21 de novembre ens visiten els alumnes de l'institut Terra alta de Gandesa. Organitza Central de biblioteques de les Terres del Ebre, actes al voltant del 25N.
- Biblioteca de Mora d'Ebre. El 22 de novembre de 2023 ens visiten els alumnes de IES Julio Antonio de Mora d'Ebre, 3 grups de 3er d'ESO (A, B, C i D). Organitza Central de biblioteques de les Terres del Ebre, actes al voltant del 25N.
- Biblioteca Sebastià Juan d'Arbó, Amposta. El 23 de nbovembre de 2023 ens visiten els alumnes del IES Ramon Berenguer lV, en quatres grups les classes de 4ar d'ESO, A, B, C, D i E.
Curs escolar 2024-2025
- Biblioteca Trinitari Fabregat d'Alcanar. El 12 de novembre de 2024 Ens visiten alumnes del institut Sòl de Riu . Tres grups de 2on d'ESO, A, B i C. Organitza la Central de Biblioteques.
- Biblioteca Jesús Punt Jove, de Jesús-Tortosa. El 13 de novembre de 2025 ens visiten dos grups de 2on d'ESO A i B del IES Daniel Mangrané de Jesús. Organitza la Central de Biblioteques.
- Biblioteca Municipal Artur Bladé i Desumvila de Flix. El 19 de novembre de 2025 ens visiten tres grups de 3er d'ESO, A,B i C del institut de Flix. Organitza la Central de Biblioteques.
- Biblioteca Delta de l'Ebre de Deltebre. El 20 de novembre de 2024 ens visiten 6 grups de 2on d'ESO en quatre sessions, A, B, C, D, E i F, del Institut de Deltebre. Organitza la central de biblioteques.
- Biblioteca Popular d'Ulldecona. El 21 de novembre de 2024 ens visiten 3 grups de 1er d'ESO, A, B i C del institut Manuel Sales i Ferré d' Ulldecona. Organitza la central de Bilioteques.
- Biblioteca Mercè Lleixà de Roquetes. El 22 de novembre de 2024 ens visites 5 grups en quatres sessions, almnes de 2on d'ESO A, B, C, D i E del institut Roquetes. Organitza la Central de Biblioteques.
- Espai de dones d'Amposta. Exposició organitzada per l'ajuntament el 25 de novembre de 2024 , oberta a la població es fa per la tarda amb la lectura del manifest.
- Biblioteca José Escudé Albesa de Santa Bàrbara. El 26 de novembre de 2024 ens visiten dos grups de 2on d'ESO, A i B del Institut Les Planes de Santa Bàrbara. Organitza la Central de Biblioteques.
- Biblioteca Pere de Montcada de la Sénia. El 27 de novembre de 2024 ens visiten tres grups d'alumnes de 3er d'ESO, A, B i C del institut de la Sénia. Organitza la Central de Biblioteques.
- Biblioteca Municipal Dr. Frias de l'Ametlla de Mar, El 28 de novembre de 2024 ens van visitar 3 grups de 1er d'ESO del institut La Candelera de l'Ametlla de Mar. Oganitza la Central de Biblioteques.
- Biblioteca Municipal de Mora la Nova. El 20 de novembre de 2025 ens van visitar dos grups de 1er d'ESO, A i B del Institut 3 d'Abril de Mora la Nova. Organitza la Central de Biblioteques.
L’Exposició
ENTRE LLOPS és una exposició multidisciplinària, formada per olis
sobre tela i diferents muntatges, acompanyats de plafons explicatius que
mostren el recorregut, per a invitar a la reflexió al voltant de les agressions
masclistes, de les causes que les provoquen i del tracte que es fa, tant a
nivell judicial com social i mediàtic.
Partint dels rols i els estereotips que creen una
desigualtat entre els gèneres, passant pel cicle de la violència i els
diferents tipus de violència masclista existents, fins a arribar a l’anàlisi de
una societat que acull i tapa aquest tipus de comportament, i d’una justícia
altament masclista que afavoreix al agressor, les Germanes Besolí volem
denunciar aquesta realitat i no deixar que mirem cap a un altre costat,
evitant-la.
ESPAI NECESSARI
ENTRE LLOPS consta de 19 peces, entre quadres, instal·lacions i
escultures. A més, moltes de les obres pictòriques sobrepassen el límit de les
dues dimensions amb elements externs a la pròpia pintura que els acompanyen.
El format dels quadres varia, des de 30x40 fins a
150x180 centímetres, però es pot adaptar perfectament a qualsevol espai fent
una selecció apropiada de les peces emblemàtiques de cada apartat o secció de
l’exposició.
Les Germanes Besolí tenim sobrada experiència portant
i adaptant diferents mostres i exposicions a instituts.
Un exemple és l’exposició «Víctimes del Maltractament» (2003-2013), de denúncia contra la
violència de gènere; o «Histories d’un
viatge» (2006-2010), una exposició també multidisciplinària —amb quadres,
fotografies i un vídeo documental— dedicada a fer entendre el fet migratori
mitjançant diferents histories personals.
Aquestes exposicions, totes dues patrocinades per la
obra social de la CAM, van estar perfectament adaptades a la sala o espai que va
disposar cada institut o ajuntament.
Actualment estem visitant els institut amb l’exposició
«Im-Perfectes» (2014-actualitat).
La Visita Guiada
Les Germanes Besolí hem elaborat, per a cada grup
d’estudiants que ve a veure l’exposició, un recorregut a mode de visita guiada,
en la qual els expliquem les dades principals i la informació genèrica de cada
una de les seccions de l’exposició.
El temps estipulat per visita guiada és d’una hora de
duració, que consta del recorregut per la exposició i la projecció d’un
audiovisual.
EL RECORREGUT
Primer, en quan arriba el grup d’alumnes, acompanyat
d’un professor o tutor, les Germanes Besolí, les autores, els hi expliquem qui
som i el perquè de l'exposició:
ENTRE LLOPS és una denuncia contra la violència de gènere.
Entenem com a violència de gènere la que exerceix l’home vers la dona, a la que
també li podríem dir «violència masclista».
La violència de la dona cap a l’home és un percentatge
tan petit, que encara que molts politics o alguns mitjos de premsa vulguin
fer-ne ressò, no és transcendent.
Amb l’ajuda de plafons explicatius i amb el suport
visual dels quadres, endinsem els joves dins la secció dedicada als gèneres i
els estereotips. És important la diferenciació del sexe biològic amb el gènere.
El sexe biològic ens ve donat, és el nostre físic; el gènere s’educa.
Per a què ho entenguin d’una forma clara, els hi
expliquem amb exemples: als nois no els agrada el futbol per que són homes si no
per que un dels seus primers regals potser va ser una pilota. Regalant a les
noies nines i cuinetes, les encarrilem a ser cuidadores. Tot s’educa.
Els expliquem també, que la societat prioritza les coses dels homes
i arracona a les dones: un exemple que els nois i noies veuen ràpid és el del
pati de l’escola. L’espai més gran és sempre per als nois que juguen a futbol.
Avui en dia les escoles estan començant a democratitzar els patis, a fer-los
mes igualitaris, però encara hi ha molt per fer en aquest aspecte.
I ¿què passa quan dos joves que tenen assumits aquests
rols de gènere inculcats de que ell es més fort i ella mes sentimental estableixen
relació? Doncs que es desenvolupa una relació desigual, que en la seva vessant
sentimental cau en la mentida del concepte de l’amor romàntic. Aquest
amor romàntic és la idealització d’una relació basada en el domini del noi vers
la noia, en el quan la noia que estima ho sacrifica tot per ell. El cinema, la
publicitat, les series de televisió... ens mostren aquestes relacions
desiguals.
Si una relació és de dalt a baix ja no és relació, es
dominació. I aquest tipus de dominació és
el caldo de cultiu per al desenvolupament de la violència.
Per tant, entrem en la secció de l’exposició dedicada
a les violència de gènere.
El primer que expliquem és que la violència de gènere té un cicle
tancat que passa per quatre fases que s’alternen de forma cíclica, i que es la
raó per la qual la víctima d’aquesta violència se sent atrapada dins del cicle
i no pot sortir-se’n.
El maltractador no es comporta sempre de forma
agressiva, si no que després del període de tensió, que acaba a un esclat de
violència, va seguit d’un empenediment i una fase posterior de calma que
s’anomena «Lluna de mel» en la que la víctima sent que l’agressió ha quedat com
a cosa del passat, encara que no es cert, per que de nou comença la tensió que
portarà a un nou esclat violent.
I la violència por tenir lloc de moltes maneres
diferents, per que la violència no és només l’agressió física, una bufetada o
una pallissa. La violència de gènere molt a sovint no deixa marques i senyals
visibles, físiques.
Hi ha moltes classes de violències de gènere, que es
poden agrupar en tres grans blocs: la psicològica, la física i, com no, la
sexual.
Remarquem aquelles violències dins d’aquestos blocs
més importants entre els joves, les que es practiquen més, com es la violència
de control, dins de les violències psicològiques.
En la violència de control, els joves exerceixen poder sobre com vesteix la noia, on va, que fa, en qui va.... Analitzem les altres violències i a la sexual ens parem en l’esclat del que sembla ser una nova moda juvenil: les manades de violadors.
Com a conseqüència de la sentencia ridícula de la anomenada
manada, (és com es feien dir un grup de nois que van violar una noia als Sant
Fermins) han aparegut multitud de grups de joves, alguns menors d’edat,
agredint en grup a noies. Molts graven les violacions com si d’una peli es
tractés, pornificant-les.
Els 5 components de la manada original estan en
llibertat desprès d’haver violat a una noia de 18 anys, i de moment només estan
acusats d’abús sexual (lo que correspondria a tocaments) i no agressió sexual
(lo que correspon a una violació). Aquest fet ha donat impunitat als que van
darrera i que els copien.
Un cop analitzats els tipus de violència passem a veure
la part externa de l’assumpte: la part legislativa, social i del tractament que
en fa els mitjos de comunicació.
El primer que hem de veure en aquesta secció es quina
llei ens protegeix: la llei de violència
de gènere. Una llei que avui en dia esta en entredit per alguns partits
politics per ser feminazi. La llei,
en canvi, abasta tan poc que només protegeix a les dones víctimes de violència
de gènere si son agredides per algú amb qui ha mantingut o manté una relació
sentimental (marit o exmarit, nuvi o exnuvi). Tota la resta no es pot acollir.
Si et viola un amic, si t’agredeix un veí, si t’assetja un company de classe,
et teu cas no entra dintre de la llei. Per tant no s’establiran mesures per a
la teva protecció.
També acompanyem la qüestió legal amb un plafó que ens
descobreix els percentatges de denúncies per violació i dels violadors que,
finalment, i després d’un judici, acaben a la presó, que es un percentatge
irrisori.
Després analitzem les conseqüències socials que hi ha
per als agressors, la penalització de la pròpia societat vers els seus actes. I
lo sorprenent és que no hi ha cap ni una. Woody Allen, el conegut director i
actor de Hollywood va violar a la seva filla adoptiva de 7 anys i la seva
carrera cinematogràfica mai ha estat truncada per l’escàndol. Més bé al
contrari, es homenatjat arreu del món. I com ell molts altres. Per això han
sorgit moviments feministes en contra d’aquestos abusos com el Me Too, traduït al nostre país com «No es No».
Per finalitzar aquesta secció, peguem una mirada a la
premsa, aquella que diu que les dones es moren a mans dels seus companys,
marits, etc, com si el fet de morir d’aquesta manera fos casual i no provocat.
Nosaltres expliquem que les dones moren de càncer, o d’un atac de cor, però no
moren a mans de ningú... són assassinades. Habitualment als diaris o a la
televisió fan més ressò de l’ofici i importància de l’agressor que no pas de la
vida truncada de la víctima, com si aquesta només fos la dona o novia de tal senyor important...
Les sentències judicials no són
molt millor. La mirada de la justícia és antiga y patriarcal. Es jutja la roba
de la víctima, si ha begut, a quin hora anava pel carrer... enlloc de jutjar al
agressor que és qui ha comés el crim o delicte.
En conclusió,
la societat tapa la violència de gènere, la premsa la disfressa i suavitza i la
justícia és altament injusta. Per tant, l’entorn també ajuda a crear el caldo de cultiu
perfecte per a que els nois estableixin una relació de dominació vers les noies.
Arribats a aquest punt els nois han de reflexionar si realment
volen que les noies, les seves amigues, les companyes, les novies, les que no
els coneixen de res els tinguin por, que els vegin com a depredadors, com algú
perillós de qui estar alerta i fugir, com el llop del conte. O bé si volen
establir relacions d’igualtat i respecte.
Tots sortirem guanyant si ens mirem als ulls i
establim relacions igualitàries. La convivència serà mes agradable. Es generarà
més empatia i més llibertat de moviments. La violència no genera res bo i sobre
ella mai es pot construir una relació.
Aquesta es la conclusió a la que esperem que arribin
els joves que visiten l’exposició de forma guiada.
L’AUDIOVISUAL
Llavors fem seure els alumnes: es moment de
l’audiovisual. Un dels problemes greus que tenim en l’actualitat és la falta de
referents femenins. A més, els rols de gènere que ens inculca la societat són
antics, estereotipats i manipulats amb una finalitat: que la dona i l’home
facin les funcions socials que interessen. El de la dona, per suposat, és el de
cuidadora, mare i netejadora de la llar.
Hi ha casos tan greus i evidents com que en els
llibres d’ESO no hi apareguin dones: ni en ciències, matemàtiques, historia...
Les noies joves veuen com tots els líders mundials i
històrics són homes, com tots els aventurers i exploradors també ho són, i tots
els matemàtics que han fet història, i els científics, i els pensadors, i els
literats, i els faraons, reis i emperadors... Però tot es una mentida, perquè
hi ha hagut matemàtiques, pensadores, faraones, científiques, exploradores,
inventores... El que passa és que històricament
l’home ha volgut silenciar a moltes d’aquestes dones, i les que han resistit el
pas del temps han estat «fortuïtament oblidades» en els llibres de text
escolars ¿Casualitat o finalitat calculada?
Les Germanes Besolí creiem que als que ostenten el
poder no els interessa moure a la dona del lloc on està, a baix, cobrant menys,
cuidant, i si pot ser submisa.
La imatge de dona líder que ens assenyala la televisió
és la d’una noia molt jove i molt prima o d’una dona gran operada per semblar
jove, i amb roba molt cenyida, o amb poca roba i molt sexualitzada. La imatge
d’un home líder és a tot arreu i es veu reflectida en polítics, futbolistes,
banquers, advocats, musics, etc.
És urgent donar exemples de lo que poden ser elles i
on poden arribar les noies. Per que amb l’autoestima minada no s’arriba gaire
lluny. I amb una autoestima forta no hi ha submissió possible.
Per l’altra banda els nois tenen que comprendre que
ells no han construït la historia. Al menys no tot sols. Per molt que els
llibres ho remarquin. La historia s’ha format i ha avançat gràcies al gènere
masculí i el femení, i ja és hora de
rectifica l’equívoc.
L’audiovisual que passarem als nois i noies es un
POWER POINT que rescata de l’oblit, precisament, a algunes d’aquestes dones
importants de la historia, en tots els camps, des del poder i polític (la
faraona Hatshepsut, per exemple) fins al món bèlic (Boadicea), passant pel món astronòmic
(l’astronauta ValentinaTereshkowa), científic, tecnològic, , artístic...
Finalitzada la xerrada i els audiovisuals, aprofitem
els últims 10 minuts de la visita per preguntes o comentaris sobre el tema. Si
alguna noia ens comenta que ha entrat amb una relació tòxica, las derivem a l’infermera
del centre. Donem telèfons i emails de suport.
Nosaltres, per suposat, sempre aconsellem acudir als
professionals de salut i confiar en pares o professors. Llavors només queda el torn
de preguntes i respostes.
ACOMIADAMENT
Després només queda ja l’acomiadament. Parlem amb el
professorat, ens acomiadem i recollim l’exposició.
Tota la visita es fa en un hora, el temps exacte que
dura una classe. Durant el matí que visitem el centre podem rebre diferents
grups, fins un màxim de quatre.
Objectius de l’exposició
Les Germanes Besolí volem portar aquesta exposició per
tota Catalunya , per les sales i centres cívics usuals, però amb la prioritat
d’arribar als joves, desplaçant-la als seus Instituts i centres d’estudi.
Les Germanes Besolí creiem que l’edat compresa entre
els 12 y els 16 anys és quan conflueixen tots els condicionants per caure en
aquesta mala praxis de relacions tòxiques. La pressió social sobre la importància
de tenir parella, la idealització de l’amor romàntic poséssiu, els estereotips
de gènere, i el despertar de la sexualitat conflueixen en aquestes edats per
crear un caldo de cultiu perfecte on es pot gestar una relació de domini, amb violència.
CONCLUSIÓ
¿Realment volem una societat en la que la meitat de la
població tingui por de l’altra meitat? ¿Realment els nois volen que els vegin
com a depredadors, com a llops que poden atacar a qualsevol noia desprevinguda?
¿Realment volem que les noies d’aquesta societat tinguin el perill de ser
devorades pels llops, com a La Caputxeta? ¿Realment volem convertir-les en
caputxetes?
Llavors ha arribat el moment de canviar les coses.
Ja es hora de què excloguem els llops de la nostra
societat, que es quedin sols, sense manada i sense suport social, mediàtic i
legislatiu. Encara hi hagi jutges i politics que pretenen convertir-los en una espècie
protegida.
Nosaltres som persones, no animals. La relació sana i que
funciona es mira als ulls, de front, d’igual a igual. La que mira de dalt a
baix no es una relació afectiva, és una dominació.
Han dit de l’exposició...
RADIO
CADENA SER TERRES DE L’EBRE (Març 2019)
Contacte
ESTER BESOLÍ
C/ Socors, 27
43.590 JESÚS-TORTOSA
(Tarragona)
977 58 12 42
635 77 83 25
OLGA BESOLI
C/ Sant Ildefons, 3
43.500 TORTOSA
(Tarragona)
977 44 19 38
665 155 188
[1]
L’exposició «Im-Perfectes» denuncia la tirania del cànon de bellesa
actual sobre les joves, que les porta cap als trastorns de conducta alimentària
i associats. En l’actualitat també està itinerant per les biblioteques,
ajuntaments i centres de secundaria de Catalunya. Es pot demanar més
informació, o el dossier d’aquesta exposició, adreçant-se a qualsevol de les
Germanes Besolí
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada