Dia de la dona
treballadora un dia per reivindicar drets d'igualtat.
Avui 8 de març em ve al
cap aquell senyor eurodiputat Janusz Korwin-Mikke que va comentar fa poc que
les dones hem de cobrar menys per que som més petites, mes dèbils. També totes
les persones que durant la vida m'han dit les dones no poden fer això, o que
allò es cosa d’homes. Cada pas que fas hi ha una barrera, al principi molt
visible, una iaia, un tio o inclús una mare que et diu com has de ser per ser
xiqueta: no corres, no t’embrutes, no...no, no, no. Mentre ells lluitaven per la
seva vida en espases nosaltres apreníem a canviar la robeta al nino. Més
grandeta ja la barrera ve del entorn no pots sortir de nit sola, no pots fer
tant tard, es perillós, ets una dona. No pots vestir així, no pots parlar així.
Insults, per que l’estereotip de lo que has de ser no encaixa, llavors veus com
moltes dones del teu entorn es cansen de lluitar i accepten el rol que els han
marcat agafen el primer home que passa i al tenir nuvi pammmm socialment ets
millor, i si dius que et cases paaaaaaammmmm petes la maquina, parles de
vestits, de pels de quilos. Mentre tu segueixes al bar llegint l’article de
política del diari i parlant amb els amics de feina, de crisis, del món.
T’ajuntes amb el teu company, això per cert no dona punt socials a la dona.
Després la superbarrera vols ser mare i treballar, per que t'agrada. Llavors
venen les iaies, los tios i tothom et diu el que poden o no poden fer les
xiquetes, que per cert avui en dia encara se suposa que es diferents als
xiquets, per que?
I cada dia he de fer entendre a les
meves xiques que cada casa educa diferent en valors, en mentalitat, que natros
creiem que som persones dona igual noi o noia, les coses es poden fer be o mal,
però podem fer les mateixes coses.
Per no parlar de la conciliació, no
penso ni entrar en el tema...simplement no existeix. L’altra gran barrera que
tenim les dones som nosaltres mateixes. Cada dia els anuncis ens diuen com ham
de ser per ser perfectes. Molt primes, molt joves, molt sexis. Evidentment a la
que passen els anys no ets jove...es una estafa voler vendre coses per semblar
el que no ets. Jo tinc 47 per que nassos he de semblar de 25, ja els he tingut
25. Però això dia a dia fa que mini la teva autoestima, per que tal i com ets
tots els mitjans diuen que no es correcte el teu físic. Causa del bombardeig hi
han les persones del entorn que llavors es creuen en lo dret de jutjar el teu
físic, per que tothom en parla del físic. Et diuen tens canes, esta gorda... Que
els semblaria si jo els digues tens mal humor, cada dia ets més ignorant...
Seria jutjada malament per que el comentari sobre el cos d’una dona esta
acceptat com algo normal, sobre la ment, o sobre la personalitat no en podem
parlar. Per que???
Barreres que son quotidianes i que em
de trencar cada dia. Denunciant, criticant, queixant-nos i vivint en llibertat, per damunt de les seves normes no escrites. L’estereotip de dona
perfecta no l’han fabricat les dones, sino grans empresaris. Mentre natros
estesen pendents dels quilos ells estan pendents de governar el món. Si vols
lluitar, si vols avançar, solta lastres i posat sabata plana per que això es una
carrera de fons.
