dimarts, 3 de juliol de 2018

Exposició de pintura d'Ester Besolí "Trenc-Hades" a l'ajuntament de Jesús



Trenc-Hades
Hem perdut les ales, no podem volar.
Totes tenim la força ancestral de la natura.
Però, a vegades, algú ens talla les ales,
ens tanca dins una gàbia
o simplement ens menteix tant bé
que creiem que no podem fer res.
Algú ens diu que volar no és correcte,
que no toca ara, que no és el moment,
que les nostres ales pesen massa,
que són lletges... Retalla-te-les!
I ho fem.
Llavors no tenim ni força, ni ànims.
Ens oblidem d’alimentar-nos del sol,
de la lluna, del mar, de la terra,
d’aire, de riures i d’energia.
Per què ens manen que ens alimentem
de coses físiques que ocupen un espai
i costen diners?
Ens quedem anèmiques, sense força,
ni màgia per tirar avant.
En nom de la tradició, de l’amor,
de la família, de la cultura,
de Déu, de la llei, de les costums,
i del que sempre ha sigut.
Matem els anhels, la curiositat,
els desitjos, la llibertat,
el plaer, els somnis,
el dret a decidir i a pensar.
Matem la felicitat de les fades
trencant-los-hi les ales.