Trenc-Hades
Hem perdut les ales, no podem
volar.
Totes tenim la força ancestral
de la natura.
Però, a vegades, algú ens talla
les ales,
ens tanca dins una gàbia
o simplement ens menteix tant
bé
que creiem que no podem fer res.
Algú ens diu que volar no és
correcte,
que no toca ara, que no és el
moment,
que les nostres ales pesen
massa,
que són lletges... Retalla-te-les!
I ho fem.
Llavors no tenim ni força, ni
ànims.
Ens oblidem d’alimentar-nos del
sol,
de la lluna, del mar, de la
terra,
d’aire, de riures i d’energia.
Per què ens manen que ens
alimentem
de coses físiques que ocupen un
espai
i costen diners?
Ens quedem anèmiques, sense força,
ni màgia per tirar avant.
En nom de la tradició, de l’amor,
de la família, de la cultura,
de Déu, de la llei, de les
costums,
i del que sempre ha sigut.
Matem els anhels, la
curiositat,
els desitjos, la llibertat,
el plaer, els somnis,
el dret a decidir i a pensar.
Matem la felicitat de les fades
trencant-los-hi les ales.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada