dimarts, 17 d’octubre de 2017

Sr. President republica ja!

.

dibuix de Trec-hades

Bon dia senyor president. Quan va pausa la republicà el meu company em va dir s'equivoca, i jo el vaig justificar. M'agrada el diàleg, es sensat, m'agrada enraonar vore diferents opcions. Però avui la tessitura en que ens trobem ho canvia tot. Van pegar a amics nostres a la Ràpita. Una noia que coneixem ens contava diumenge que per nits somia amb els cops i les armes. Anit van tancar a la presó a dos persones que no han robat, no han matat, no han violat, no han pegat, nomes volien votar. Crec que no podem permetre que facin mal o malmetin la vida dels nostres, gent pacifica. Si seguim negociant amb qui ens tortura acabarem com aquella dona que te esperances de que el marit canvií i cada dia li pega més. I creguem que d'aquest tema per motius del meu treball n'entenc molt i mai, mai acaba bé, el més probable es que la dona mori, el més probable es que ens ofeguen en tristesa i dolor. Sr. president proclami la Republicà per que sino prendrem mal, i a Europa com ja em vist no li importa