Natros som una mica faranduleros,els amics son musics, teatreros, pallassos i pintors, i altres especies d'humans vinculats al tema art. De quan en quan apareix algu per casa per parlar de feina, o simplement el trobes, i habitualment la conversa acaba en vine un dia a sopar, o quedat a sopar.
Des de sempre quan vivia en la meva germana improvisaven sopars a amics, algu trucava per parlar i li deies vine i xarrem. Una truita, un pa en tomata, vi i molt bon rotllo.
Fa dos dies que les meves xiques conviden als cosins a sopar, ells pasen per casa de visita o a jugar i elles acaben en la frase et quedes a sopar no???
Llavors tots em miren a mi que soc la gran i jo penso, com puc dir que no si jo faig el mateix, m'encanta improvisar i deixar que les sensacions em portin, i si hi ha quimica i una bona conversació per que tallar-la. Avui em improvisat una sopa, unes anxoves arrebossades i uns franfurts.
La conversació ha estat genial, 10, 9 i 8 anys i jo es clar. Preocupacions, sentiments, secrets, i un estiu fantàstic que han compartit i que els ha fet una mica més grans.. Ahir van fer el mateix en una cusina...Crec que quan tinguem 14 els sopars de casa seran molt però que molt divertits.
La meva germana sempre em deia que semblaven una pensió, mai sabies qui havia a casa nostra, la següent generació tira pel mateix camí.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada