dimarts, 7 de maig de 2013

Als 16 anys vaig celebrar la despenalització de la llei de l'avortament...en uns quants mes potser tindre lluitar per ella

Avui tinc l'estranya sensació de tornar enrrera. Fa molts anys quan tenia 16 anys,en un bar de Tortosa,uns amics i jo vam celebrar la despenalització de l'avortament. En aquella època les noies riques de família bona i de diners o sigue de dretes marxaven a avortar a Anglaterra, les d'aqui no  podien. Una violació, un condon trencat, un polvo inconscient als 15 o als 16...no et podien trencar tot...pero segons la llei si. Va costar molt pero per fi la dona podia avortar. L' home sempre ho havia tingut facil apretava a correr i ja esta. Per que costarà tant el que ens toca??? Ho vam celebrar pensant que uffffff ja semblaven Europa. Ens creiem moderns i les noies ens sentiem segures. Recordo que saviem tots els mitjans anticonceptius i també els llocs on podiem anar si fallaven. Ironies de la vida molts anys despres el metge em va dir que no podia tenir fills. Imagino a la meva neboda de 13 anys que fa un mal cap, per molt que jo li hagi explicat o la seva mare, i no te l'opció a decidir el que de la seva vida. No es just, ningú demana explicacions a qui embarassa vull el mateix dret la mateixa llibertat...i em sembla trist que en l'edat que tinc hagi de reclamar algo que un dia vaig celebrar. Per cert tinc dues nenes adoptades d'uns pares que no van saber ser pares...vos deixo aquest apunt per pensar i reflexionar amb el coixi...llibertat de la
dona i respecte, si us plau.