diumenge, 2 de setembre de 2012

Algu li va trencar el cor... a cops

Aquest estiu he fet de cambrera. antic ofici que feia d´estudiant, que seguia fent en caps de setmana, i que he recuperat tot l´estiu per la crisis. Un dels plaers de l´estiu va ser trobar-me en una xica que ja havia treballat en mi en un Hotel, encantadora, callada, treballadora.... Em recordava molt d´ella perque un dia em va comentar "que el seu home li pegava...lo normal", la cuinera i jo no enteniem res i li voliem fer entendre que aixó no tenia res de normal. Quan la vaig tornar a vore buscaba feina, li vaig donar una abraçada i li vaig presentar al jefe...la vaig recomar, era i es una noia fantastica. Em estat treballant juntes tot l´estiu ella netejava, jo pasaba calamars...al final de l´estiu un dia es va sentir mal...la van acompanyar al cap...despres a l´hospital...un trasllat...urgencies...un infart...Ara ella esta esperant un trasplant de cor enxufada a una maquina, diuen alguns que patia molt pels problemes de diners que havia tingut, uns altres si estava cansada, uns altres si menjava malament...jo se que algu fa molts anys que li anava trencant lo cor poquet a poquet...i també se que aquest algú no esta agafant-li la ma al hospital...Nomes demano  a les forces de la natura que   l´ajuden a aguantar fins al trasplantament i que ella vegi realment lo que te al costat. Algu li va trencar el cor...a cops.