dijous, 12 d’abril del 2012

Crits i rebequeries per triar les regles del joc



Les meves xiques porten dos dies alterades, la primavera, la lluna i el canvi de horaris després de les vacances. Igual com s´apropa la tronada elles anaven fent núvols per la casa, amb crits, xurros i rebequeries. Intentant sortir de la meva pròpia closca obric la televisió per vore els insults, els xurros i les rebequeries del polítics, i em faig enredera pensant que hi ha dies que es millor  anar a dormir i que demà sortí el sol. Mentre les xiques  criden per qui fa de senyoreta "mestra" en el joc, el govern diu que amnistia tots els lladres i estafadors del país, perquè es veu que estem arruïnats i la moral ja se sap quan falta diners...s´en va. La gran diu que vol no se que...però ara, mentre comenten els periodistes que retallaran cultura i sanitat, sense tocar la qualitat. AbracaDABRA....MAGIA. Arriba el moment lleig, quan una es posa nerviosa perquè l´altra no entén les normes del joc i l´apreta, primer cridant, després amb les mans...i tu intentes que mai arribe més enllà perquè el correcte es el diàleg, si voleu jugar juntes heu de dialogar, sinó jugueu soles. Aixi ens sentim cridats, sacsejats...i ofesos per tot el politicam que es creu en la arrogància de retallar en salud i cultura mentre cobren un dineral, mentre mantenen dietes, i dos o tres càrrecs, secretaries, subsecretaries i amants de torn. Viatges per parlar amb aquest, amb aquell, en l´època de la comunicació, hotels de luxe, despilfarro...espero que algú entri en el camp del diàleg perquè no entenc les normes del joc jo pago un 20% del que guanyo perquè no he robat, i si algun dia una xica es posa dolenta i no tinc metge...em costara molt dialogar.