Feia molts temps que no m´emocionava tant un dia d´eleccions

Avui he anat a votar en les meves xiques. Volien sortir a pegar una volteta i els he dit d´acord anem a comprar el pa, el diari i la mama anirà a votar. La gran m´ha preguntat, mama que es votar??? es triar en uns paperets a qui vols que mane, qui te mes paperets guanya i mana el país. Llavors em diu jo també vull, ...no minuda no pot ser no pots votar hasta els 18, ...te 5 anys i m´ha contestat...em falten tretze. Si li falten encara tretze i catorze a la petita. Em anat a votar a la taula que ens toca del poble. A l´entrada les instruccions, no toqueu res, ara la mama agafara uns paperets i votara. La mirada de la gran anava seguint tots els meus moviments, la petita estava preocupada on es deixava el paraigües??? Quan em sortit m´han fet preguntes i em parlat de lo que era votar. Estic contenta he votat sense confiar massa en qui votava, sense ganes per totes les estafes i fraus que hi han als alts estaments. Però hi ha un motiu molt més gran, encara no fa 100 anys que la dona vota a Catalunya. Es un dret que va arribar massa tard i que em d´usar. De pujada em trobat al iaio, la persona que em va fer creure que el mon es pot canviara a  traves d´ideals, molt al seu pesar, després li va penar que fos tant rebel i idealista. Ell va celebrar la mort del tio Paco, ell criticava a les dones que es deixaven manar pels seus homes, feminista fins la medul·la, una persona estranya a la seva època. Després em comprat el diari i el pa, i cap a casa saltant xarcos i jugant amb l´aigua dels carrers. Feis molt temps que no m´emocionava tant un dia d´eleccions.