Unes fades protegeixen les meves nines

Mentre la gent es mata en nom d´un deu o un ala o com se digué, mentre els polítics corruptes arriben als llocs mes alts del poder, robant descaradament i usant el seu poder per fer mal, mentre la gent en poder pot agredir a una noia perquè es fàcil comprar a tothom del voltant o canviar-li l´edat si es menor. Mentre el món es malmet veig com els joves, avis i tothom pasent el semàfor en roig, com una amiga cobra l´atur i rebutja les ofertes de feina per a que si aixi es viu be, que un veí va a buscar menjar a caritas i després el trobo a esmorsar al bar. i que el mon a perdut el sentit comú i el respecte pels demés. Algo tant essencial per conviure i en tot aixo apareixen a la meva casa com dos llums dos xiquetes fantàstiques que feia tres anys que esperàvem... el proces de l´adopció es llarg i penós, com dos llumetes que et recorden que el mon el fem natros i que si jo no paso mai en roig elles sabran que esta malament. Et recorden que tot es cura en un peto i que una abraçada pot moure el mon. Una fades protectores en una estrella màgica a les mans, penjades del capçal del llit cuiden de les meves xiquetes cada nit, no son de cap religió d´aquestes que maten per demostrar que son els millors. Son de la meva fe, la que creu en que les persones mos creem, i per aixo ens em de potenciar. Sempre m´han dit que soc massa innocent i idealista, però continuo pensant que podem canviar la mentalitat del món i fer persones felices, no persones consumidores perquè els rics siguen mes rics i els pobres mes dependents, i ara tinc dos xiquetes i juntes aprendrem a caminar  i a ser felices, sense xafar a ningú i gaudint de tot el que tenim que avui es molt, i per les nits unes fades meravelloses les protegiran dels malsons i de les pors.