dimarts, 29 de juny de 2010

El meu vot ja no conta per res


Quant em feien falta dos mesos per fer 18 anys van haver eleccions, per entrar a la OTAN.
Jo volia votar i per edat no podia, creia que era important soltar la teva opinió i creus que peses, que contes... allí tenia validesa el que tu creies de com devia anar tot plegat. Mai he faltat a un referèndum, sempre he volgut que es tingues en conte el que jo creia,...però avui recien fets els 41 em diuen que l´ultim que vaig votar, i que va aprovar el meu govern... i que també va aprovar les corts no es possible. Em diuen que 8 o 10 jutges tenen mes poder que tot un país, que el que jo penso i transmeto amb el meu vot ja no conta...que ells com a deus suprems poden tocar coses que el parlament, les corts i el poble han aprovat. Estic enfadada i he pensat que si això es el que volen plego...si no puc dir la meva i no conten en mi per a que?? Però avui he dinat en un amic...un pel més gran que jo. Això vol dir que ha lluitat mes perquè el seu temps va ser una mica més difícil. I ell deia que tot depenia del que facin la gent el dia 10, si sis mil.lions de persones surten al carrer potser algú pensara que ens ha d´escoltar perquè som nosaltres qui marquem per on volem caminar... Cada dia s´aprèn algo avui he apres que sempre hi ha un altra opció, i que totes les veus son necessàries.