dimecres, 22 de juliol del 2009

Violacions de xiquets a xiquetes


Ahir em vaig assabentar que un grup de 6 xiquets havien violat a una nena de 13 anys, els nois no eren molt mes grans, dos eren menors de 13 i els altres entre 14 i 16. Aquest cas es suma a un altre, que va passar fa poc, també de 6 nois que van fer un altra violació en grup a una menor a Cordovà. Pel matí un programa de TV3 qüestionava si s´havien de canviar lleis, perquè els menors de 13 anys no poden ser acusats, ni jutjats, ni res de res. Al programa hi havia una pedagoga, dos psicòlegs, dos advocats, dos presentadors, tothom qüestionant la millor manera de poder gestionar la reincersio de aquest xiquets agressors. es qüestionaven també les culpes, dels educadors, o sigue pares, del entorn, que envia pulsions sexuals, Internet, tv. Tot un seguit d´enraonaments, però en cap moment del debat ningú va qüestionar com gestionar la recuperació d´aquestes xiquetes per a tornar-les a integrar a la societat. Ningu va pensar en elles. Com podem pensar en que no es traumatitzen els agressors a la presó i no pensem en les noies, que potser mai mes podran tenir una sexualitat sana i feliç. Que tindran sempre una desconfiança i una por cada cop que surtin soles. Que nomes tenen 13 anys. Per que no pensem en elles, i després quan tinguem solucionada la vida de la víctima, pensem en lo que ha costat i aixo es lo que ha de pagar l´agressor. No entenc com potser que es continuem implantant aquests criteris de dominació de machote masclista com a lideratge. Creia que esbatem canviant les bases de la societat, portem molts anys peleant per que es vegi que el lideratge d´un home no es proporcional a lo que sotmet i domina a la dona, i ara veus que uns xiquets estan amb una mentalitat mes rància que el meu avi. No se quin tipo de societat vol la gent, però jo avui me sento molt malament, perquè no estem parlant d´un viejo verde estem parlant de noves generacions amb uns valors d´agressió, masclisme, humiliació i damunt triomf. Estem parlant de noies destroçades, a qui ningú ajudara. Em nego a pensar que no ha servit de res tota la lluita el dia a dia fent entendre que tots som iguals que si et dic que no, es que no.

I damunt de tot aquestes noies es trovaran soles, intentant perdre les pors que tan inculcat, intentant tornar a creure amb el mon, mentre veus passejant tranquil·lament pel teu barri als nois que t´han violat perquè com son menors de 13 no els hi poden fer res. ningú ha pensat que li passara a ella pel cap, quin missatge enviem, que potser s´ho mereixia. que no va ser tant dolent per que no els han fet res, que potser el mon es aixi i ella creia que era mes net, ... com potser que ningú hagi pensat amb el que elles pensaran quan es creuent amb els seus agressors.
Avui es un dia trist, i el mon no funciona.

3 comentaris :

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.