Ja ha passat la ret vella de Sant Joan, mentre la gent sopava entre llagostins, grumols i anguila fumada anaven conversant de lo malament que esta el país, i de la forta crisis que tenim. Demanem un altra de vi, mentres un home comenta "esto es culpa del efecto llamada de Zapatero" i segons diu com que hi ha tanta gent ara aquí ja no es pot viure, després em va comentar que havia vingut en vaixell, i que el tenia amarrat al port de Sant Carles de la Ràpita. Una taula de joves comenta lo malament que està la feina, que no paguen res, sous baixos i treball precari, mentres i alternant l´ordre cadascun d´ells van passant pel lavabo del restaurant per provar un altre tipus de coca que també es pren en aquesta festa. La taula del fons es queixa que ara tan pronte passe l´estiu entrarem amb la compra dels llibres i la roba dels nens, que cada dia es mes cara, i que així no es pot viure. Mentres la senyora explica el que li va costar el vestidet de la xiqueta el marit demana un whisky de 15 anys per pair una mica l´àpat. Comencen els focs, tothom para de menjar una estona, es preciós... el cel tot negre la lluna de fons, el mar i els focs. La ciutat s´ha gastat un munt de diners, han vingut un grup de pirotècnics fantàstic, però tots estem contents perquè avui es festa, i com anem comentant hi ha coses en que no pots estalviar, els focs, el cava, les llagostins, la "coca"...demà ens queixarem tots de lo realment problemàtic, el pa, la llet, la llum en així si que ens dolen els diners.
La mare de la nena em comenta que ha descobert un restaurant bonissim a Riumar on fan un xapadillo increïble, quedem un dia en anar, ... es que amb aquesta crisis no es pot viure.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada