La comunió una festa per als nens

Cada cap de setmana faig extres de camarera, un vell ofici que molta gent que treballem en art vam fer mentres estudiavem i que encara conservem perque ajuda a normalitzar els nostres ingresos, que en el mon de la pintura (la veritat son justets).

Cada cop es una festa més estranya i mes per a adults, les ultimes comunions que he servit tenien barra lliure, vaja "fiesta para los niños". Volia escriure un article contanvos el pasotisme dels pares, i la mala educació dels adults en general, com pots reclamar que eduque a algu que es mal educat??? pero no ho fare. Fare un copiar i pegar, d´un article molt interesant que ha escrit Eusebi al seu blog. Muniatto com ja saveu treballa molt a comunions i ningu com ell ho viu desde dintre. Aquí teniu el seu article.

A conseqüència del efecte 2000, aquest any hi han molts de xiquets i xiquetes, als restaurants los col·loquen com a sardines i els cambrers es converteixen en algo paregut als autos de xoque però amb les bandejas plenes, esquivant tots els elements.Jo, com no, formo part d’aquesta celebració, de moment els xiquets s’estan portant molt bé, però el perill arriba amb els pares, alguna iaia o fins i tot ja me he trobat algun fotògraf passat de voltes tot dient-me com em tenia que posar per a fer me la foto en plena actuació, fins i tot em va colpejar fent un equilibri amb una cadira gran..
Jo, també m’he convertit en un altre element per als cambrers, he fet equilibris i malabars tot esquivan-mos mútuament.Tornat als pares, total son ells qui paguen la festa, per que la comunió es una festa per a grans a costelles dels petits (qui sap si aquesta frase no estarà dins d’uns anys a un sobret de sucre com a frase cèlebre de Muniatto). La primera aparició aquesta setmana a un restaurant vaig estar rebut amb una pluja de trossos de pa,-Qui els va tirar?Com no, els grans amb unes quantes copes de mes (no importa el número de copes, lo que importa es la educació). Ho vaig tallar mencionant que hi ha molta gent al mon que pateix gana, i els aplaudiments d’algunes taules va ser la millor resposta per fer parar dita pluja de trossos de pa.Tots els petits a tots els llocs que vaig estar em van contemplar seguís al seu lloc, disfrutant de l’espectacle, rient, cridant, aplaudint…I per fi s’acaba lo xou, Muniatto diu clarament que nomes farà els globus pels “comunioneros”, ja comencen a desaparèixer part del meu material, una perruca, una pamela…-Qui la va agarrar?Com no, un gran, tot insistint que volia un globus per la seva petita,
després una iaia que volia un globus pel seu net tot dient que lo xiquet plorava (jo no puc fer globus per uns quaranta xiquets), li vaig dir que lo xiquet tenia que apendre que plorant quan ets adult no s’aconsegueix res (¿?) i la iaia em va contestar que jo no me tenia que preocupar del que seria de gran, a la qual cosa li vaig contestar tot senyalant al pare tot content (l’alcohol es la millor risoterapia?) amb la meva pamela i la meva perruca,-Miré, si se li concedeix tot, de gran serà així.Bé, però jo al fi i al cap xalo molt, es una lliçó pagada de comportament humà digna d’estudi. http://muniattoxou.blogspot.com/

I fins aquí l´article de l´Eusebi, increible no???. Per aixó quan et venen les mares i et comenten que el xiquet o la xiqueta fara la comunió perque vol, a ella li es igual, pero es clar li fa tanta il.lusió. Per aixó anem al millor restaurant, i col.loquem la taula de nens ven lluny dels adults, que no molestin, per aixó els nens tenen menu infantil, entremes i corder i els grans llangostins, gambes, almejes, filet i molt de cava, perque es una festa per als nens. L´altre dia un pare celebreva la comunió del seu nen, vaig saber que era el pare perque es va fer la foto de familia en la tarta, agotan les existencies de whiski de marca del local. Aquesta suposo que es la familia catolica, apostolica i romana, i tradicional (home, dona, nen) que l´esglesia i els conservadors defensen, pos tot per a ells... perque ami no m´agrada.