S'aproxima el 25 de novembre, dia internacional contra la violència de gènere. Com cada any aprofito per fer resò sobre aquest problema. A vegades pensem que ho tenim superat, que ja està, ja estem vivint en igualtat sense agressió per imposar una opinió i un domini. Llavors et trobes en la realitat, amb el xicot que li diu a la novieta que va massa curta de faldilla, o que no la deixa sortir amb les amigues i ella creu. Despres comproves les dades d'aquest any i et trobes que de moment portem 43 dones mortes, 13 d'elles havien denunciat.

Els rols segueixen tant marcats i estereotipats que no permeten a les persones viure lliurement segons el seu criteri. L'home obligat a ser fort, valent, dominant, sense sentimentalismes, la dona dèbil, senzilla, insegura, dolça, i molt adaptable a l'home. El cinema, les tvs, les botigues, els anuncis repeteixen aquest canons fins avorrir, fins que la gent els te tan interioritats que els creu, i no son reals.
Em de començar a treballar des de la base a educar persones independentment del seu sexe. Que es coneguin a si mateixos, que es respectin i valorin i que respectin al seu entorn.
El 25 de novembre tornarem a llegir el manifest i a recordar que encara ens falta molt de camí per sentir-nos iguals, ni dominador ni submisa, simplement companys de vida.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada