Pallasso no es un insult, es un ofici màgic

Avui em anat a vore el nou espectacle de Pepa Plana i Toti Toronell, "Despistats", dos pallassos, sobre una pista de circ sense carpa i partida per la meitat. Em arribat aviat per agafar bona cadira. Llavors em vist que posaven moquetes al terra per seure els nens, i com no a les meves xiques els ha semblat genial, primera fila i a peu d'escenari. A menys de  cinc minuts del principi han començat a arribar pares amb nens a corre-cuita posant als xiquets davant dels que feia estona que hi eren, fins i tot a sobre el cercle que marcava l'escenari.

L'actuació comença i entrem en un espectacle tan fantàstic com imaginatiu, ens ha agradat tant a tota la família que al acabar em anat a felicitar als protagonistes. Però les xiques tenien una queixa hi havien molts xiquets que no respectaven el lloc, i molts que cridaven insults als pallassos.

Fa un temps Olga, la meva germana va escriure el conte "El pallasso Muniatto" bàsicament tracta de Muniatto que arriba a la conclusió que els grans estan equivocats sobre el significat de la paraula pallasso, ja que la usem com a insult, i que els petits tenen raó per que pallasso es sinònim de rialles i alegria. El concepte que tenen els petits de lo que es un pallasso es el bo es aquella persona plena de màgia que fa riure.

Avui per primer cop he vist a un xiquet cridant la paraula pallasso com a insult.

Per que uns pares porten a un nano a un espectacle i li permeten molestar als protagonistes, inclús insultar-los?. Per que un xiquet necessita ser protagonista sempre, inclús fora de casa seva??? No hi ha ningú al entorn que li marque lo que es el respecte pels demés i l'entorn???

Algo estem fent malament.