Quan tenia 16 anys un diumenge amb uns amics vam celebrar que es va aprovar la llei del avortament. En aquella època les noies de families be anaven a avortar a Londres. Les de família senzilla es feien càrrec d'un fill no desitjat a edats immadures. Una llei precaria de supòsits pero obria la finestra. Aquesta llei va durar fins al 2010, quan vam canviar a una llei de temps no de supòsits. La dona no necessita explicar, ni justificar dintre d'un plaç. Per fi podem dir que i com.
Tornem molts anys enrrere. La nova llei retorna als supòsits pero amb mes condicionats. Una noia de 16 anys no podrà avortar si els pares no volen. Poden fumar, treballar, pero no poden decidir en una qüestió tant important com es tenir un fill.
Ningú avorta per ganes, crec que es de les pitjors coses que li poden passar a una dona. Pero lo pitjor es que no pugues prendre la teva decisió.
Desde aquest humil blog una patada al ministre de justícia i a totes les dones del seu partit que no han obert boca, vergonyos, trist i antic.
Les dones continuarem fent la nostra...per molt que tu volgues manar del nostre cos, Que serà lo pròxim
dir a quina edat podem follar...o qüestionar si podem votar?
divendres, 20 de desembre del 2013
Subscriure's a:
Comentaris del missatge
(
Atom
)
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada