Avui la meva peque estava malalta, a passat tota la nit vomitant i en febra. Amunt, avall, ella i jo em voltat el pis, nervioses, cansades. Sense saber que...em pres tot lo que tocava i em intentat dormir. Molt difícil. Aquest matí he anat a buscar hora al metge. Al tornar a casa m´he despedit de la xica, avui tenia programa de tele i un muntatge d'expo, feina important...i una al puesto. M´ha mirat en aquells ulls febrosos i li he explicat, la mama te aquesta feina i no pot dir que no, et quedes amb el papa ell no es separarà de tu. Ens em pegat una abraçada tant forta que el temps s´ha parat, ella ho entenia però no volia, jo tenia que marxar però no voldria, crec que ha sigut màgic. Les dues sabien que hagués volgut estar allí però no podia. Comprensió, respecte massa coses juntes i difícils de vore avui en dia...avui m´he emocionat molt. La feina ha anat molt be, però a mitat tarde ja era a casa a vore com estava la xica...va millorant crec que ha agafat una passerade panxa.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada