
Però tots els indicatius em porten a pensar que no, que no s’acaba, sinó que va a pitjor. Seguim entossudits en educar amb els mateixos estereotips de la meva iaia (perdona iaia ja se que tu eres mes moderna, es un dir). Com podem seguir alimentant a les nenes en "Patitos Feos" i culebrons, on l’única preocupació de les noies es trobar nuvi i ser la mes maca per emportar-te al mes guapo. Mentre ells s’emmirallen en triomfadors, cantants, jugadors de futbol, etc. Perquè no criem a les noies perquè siguen triomfadores, autosuficients i valentes. Enlloc de dependents i submises. Perquè no les fem creure en elles, enlloc d’obligar-les a estar pendents sempre del cos, perquè desde tots els mitjans es genera una dona insegura amb el seu físic. Això es una feina de tots, perquè tothom eduquem, pares, mestres, i la societat en general. Quant tinguem dones independents i valentes, els homes que es creuen superiors quedaran arraconats... i si tot va be s’extinguiran com els dinosaures.
1 comentari :
gràcies ester, per aportar el teu granet de sorra en la lluita contra el masclisme més violent. és una qüestió d'educació desde la infàncias, per la qual cosa, els camins per fer-ne concienciació han de ser diversos y numbrosos, l'art és un dels ambits amb més poder de difusió i de persuasió, enhorabona, espero que sigui tot un èxit, que ademés de concebre-la per una bona causa, em sembla molt interessant!
Publica un comentari a l'entrada