divendres, 13 de setembre de 2013

Im-perfectes, nova exposició de les Germanes Besolí


IM-PERFECTES

Dissabte 14 de setembre s'obre la Quinzena Artistica de la Ràpita. Aquest any torno a participar amb una nova expo Im-perfectes, però d'una manera molt especial. Es una expo amb la meva germana Olga Besolí. Im-perfectes surt d'un treball que va fer Olga per portar a l'escenari, despres d'un temps i moltes reflexions i algun sopar familiar vam decidir unir esforços, la seva veu, la meva pinzellada, la seva posta en escena, la meva coordinació dels espais i materials...i fer una mostra per denunciar un tema que tortura a molta gent, el culte al cos, la bus-queda de la perfecció.


Podeu visitar l'exposició a la botiga d' antigüetats "Tatquesi" al carrer Rosari. 6 de La Ràpita, podeu bisitar-la del dia 14 al 28 de setembre.

Aquest es el text de presentació que ha fet l'Olga, 


Les Germanes Besolí som Ester, pintora i il·lustradora, i Olga, escriptora, guionista i actriu. Entre les dues sumem 186 quilos i 84 anys. I no intentem desprendre’ns dels primers ni ocultar els segons. Segons els cànons de bellesa actuals, som imperfectes. Tampoc pretenem deixar de ser-ho. No volem fingir quelcom que no som, ni obsessionar-nos en voler convertir-nos en allò que mai serem. El camí de recerca de la perfecció física s’ha convertit en un suplici tortuós que quasi sempre condueix cap a la malaltia i massa cops fins a la mort. Aquest és el nostre testimoni.
IM-PERFECTES ho som totes. Des de la primera fins a la última dona. Al menys, això és el que ens fan creure i sentir. Per això hi són les cremes anti-arrugues, les anticel·lulítiques, els tints, les depilacions, els maquillatges, els productes de règim, els batuts substitutius, el tractaments facials, les cirurgies plàstiques, les injeccions amb botox, els trastorns alimentaris, els...
Els models de perfecció de l’actualitat ni tan sols són reals. No existeixen: són imatges de cossos, cares i pells fictícies treballades amb photoshop. Llavors, qui ens ha creat aquests arquetips de bellesa impossibles d’assolir?  I per quina raó? Potser per què com més insegures siguem més consumirem tots aquells productes que ens pretenen vendre? Potser per què com més insatisfetes amb nosaltres mateixes més submises i dèbils serem com a membres de la societat? Potser per què hi ha una gran industria alimentaria, farmacològica i dietètica que només viu de la nostrat lletjor? Què passaria si un matí, de cop i volta, totes ens llevéssim sentint-nos plenes, segures, satisfetes, guapes... perfectes?